Cercador


Llista categories

Modest i el geni Geni

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


En Modest , tal i com el seu nom indica, era una persona centrada. Li agradava tocar de peus a terra. Volia veure les coses ben clares. Les fantasies més aviat el molestaven. Per això les notícies de la "tele" l'aclaparaven en excés. Estava capficat amb aquests pensaments quan sentí una veu que li deia:

-Ep! Ep! Bon home, que em podria fer un favor?

En Modest es girà i no veié a ningú. Estranyat continuà el seu camí.

-Perdoni, perdoni. Miri aquí a baix, al portal número 15... No em veu?

En Modest, es parà, es girà, i sí, efectivament veié un ésser diminut, d'uns cinc centímetres, vestit a l'estil de Les mil i una nits. Es fregà els ulls, no podia ser!

-Què el sorprèn tant? - preguntà l'ésser petitó.
-Caram! Què vol que li digui...
-Digui el que pensa, però li agrairé que dissimuladament m'agafi i em posi en una de les seves butxaques.
-I per què he de fer-ho, això?
-Veurà. La conversa, la podrem continuar igual i jo estaré més tranquil.
-Més tranquil...?
-Sí! És que fa uns moments m'empaitava un gat, i encara no sé com me n'he pogut escapar.

En Modest no sabia què fer. Estava trasbalsat. Mecànicament s'ajupí, agafà l'homenet i se'l ficà a la butxaca.

-Molt bé, ja ho he fet. I ara... què?
-Gràcies, moltes gràcies. Li estic molt agraït i li ho pagaré amb escreix.

En Modest se sentia ridícul parlant amb algú que només ell sabia que ‘vivia' a la seva butxaca. D'una manera inconscient buscà el seu telèfon mòbil, fent veure que parlava per l'aparell no se sentiria tan violent si algú l'arribava a veure.

-M'ho pagarà amb escreix? Què vol dir?
-Bé, ara que ja estic més segur, em presentaré. Em dic Eugeni... Geni, per als amics. Vostè pot dir-me així.
-Moltes gràcies! Jo, em dic Modest...
-Molt de gust! Doncs tal com li deia, em dic Geni i sóc... Li asseguro que parlo seriosament, sóc un geni que ha perdut la seva llàntia...
-Sí home! I què més! A veure si resultarà que jo sóc l'Aladdí.
-No se'n rigui, que parlo seriosament!
-Un geni no pot tenir por d'un gat.
-Ja li he dit que he perdut la llàntia.
-I com s'ho ha fet?
-Miri, jo vivia molt tranquil en una casa molt antiga. Els seus amos no sabien que la llàntia que tenien era meravellosa i jo no tenia gens de feina. Aquest matí s'han traslladat i la llàntia l'han llençada al contenidor que tenien al davant de casa.
-La veritat, no sé si creure'l... però continuï.
-Ja queda poca cosa per explicar. El contenidor on m'han llençat és força vell i la tapa no ha baixat del tot. He sortit un moment per a veure el panorama. He sentit un marrameu... i cames ajudeu-me, he arrencat a córrer... La resta ja la sap, senyor.
-A veure, a veure. Jo continuo pensant que un geni no pot tenir por d'un gat.
-Un geni amb els seus poders no, però jo... Tal com li he dit, feia molts anys que no tenia feina. El poder me'l dóna un anell, que per comoditat me'l trec força sovint i mira...! Aquesta vegada no el portava.
-...
-M'ha d'ajudar!
-Com?
-Anant al contenidor i agafant la llàntia.

En Modest tancà el mòbil i, sense dir res més es dirigí al contenidor que hi havia al final del carrer. De primer, a poc a poc, continuava tenint una sensació molt estranya.

-Senyor! -cridà en Geni-, senyor, que no veu aquell rodamón?
-Sí! -contestà molest en Modest-, què vol dir?
-Que remenarà les escombraries i se'ns quedarà...

En Modest entengué el que en Geni insinuava. Alleugerí el pas. El rodamón tenia avantatge i va arribar primer. Quan en Modest hi arribà, la llàntia ja era en poder del rodamón.


---oOo---



Assegut davant la taula del seu menjador, en Modest va aixecar la tapa de la llàntia. Va agafar curosament en Geni i el va ficar dins...
El rodamón havia estat dur, molt dur. Van negociar una bona estona. En Modest, va haver de passar pel banc. Es va quedar la llàntia per dotze mil €uros. Bé, la suma no estava malament, encara que esperava treure'n bastant més.
Estava absort amb els seus pensaments quan sentí una veu...

-Ep! Ep! Bon home, que em podria fer un favor?

Quedà desconcertat. S'adonà que la veu sortia de la llàntia. L'anava a contestar quan...

-Perdoni, perdoni. Miri aquí a baix, al portal número 15... No em veu?

Això, això ja ho havia sentit abans...

-Què el sorprèn tant?

...


Escrit el 27/02/2010
Revisat per nuriagau
i, re-revisat per PiCaPi el mateix dia.






Comentaris

Afegir comentari
  • Ingeni i humor[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-06-2010 | Valoració: 10

    Vaja història ingeniosa i divertida que et vas empescar, amic Joan!

    Quan ja estava a punt de tornar a creure en la màgia, tu m'has recordat sàviament que la major part de les vegades hi ha un truc ben preparat darrere el fenomen que creiem veure... bona jugada la teva!

    És una digna representant del teu estil d'autor.

    T'envio una abraçada legal, sense cap tipus d'estafa,
    Unaquimera

  • M'agraden els noms que els poses als teus personatges[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 05-06-2010 | Valoració: 10

    M'ha encantat tornar-te a llegir. Fa tant de temps que no trec el cap per RC...! I la família Gausachs és sempre una font de sorpreses agradables i entranyables.

    Una història deliciosa.
    Petons

  • vaja vaja!![Ofensiu]
    panxample | 19-05-2010 | Valoració: 10

    un relat sorprenen-ment exquisit,
    aquest geni Geni estafador, hem recorda a
    FeliÇ Bitllet , si home al del Palau de la Musica Catalana.
    avant

  • Personatges...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-05-2010 | Valoració: 10

    plens d'encant al voltant d'una història d'aquelles teves, amb diàlegs divertits i que tenen la virtut de fer-nos passar una estona molt agradable. Sempre que passo per aquí fas que em sorgeixi un somriure, la qual cosa t'agraeixo moltissim.
    Un abraçada ben gran, Joan!

  • Avi...[Ofensiu]
    uanra | 19-04-2010

    ...no entenc el final, que me l'explicaràs?

    A mi no em fan por els gats, però també sóc una mica més alt que el geni Geni.

  • Genial![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 12-04-2010 | Valoració: 10

    Aquest conte sí que és d'aquells rodó en tots els sentits. L'estructura circular que li has donat és una de les meves preferides i, a sobre, t'inventes una història amb uns personatges deliciosos que et fan passar una estona màgica.
    Ja sé que ets molt modest, Joan, però el dia de la calçotrobada vas defensar ( davant tot el públic relataire! que no és "moc de pav") els teus personatges amb molta dignitat.
    Rep una abraçada ben cordial.

    Mercè

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182885 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >