Mitjans de transport [7] Nàufrags

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
—…
—… Així que vós també heu naufragat?
Sí, i ja es mala sort. El primer viatge que faig i patapam una turmenta i a fer punyetes!
—I jo també... Porto ben bé tres dies damunt d’aquesta post i sense menjar.
El mateix em passa a mi... però jo ja en porto vuit, de dies... no sé pas si podré resistir gaire més.
—I ja que ens hem trobat i hem de viatjar junts, em presentaré. Em dic Lemuel Gulliver, i vós com us dieu?
Sóc Robinson Crusoe...
—A veure... Un moment... Sembla... sí, sí, sembla que ens acostem a una illa.
Esperem que si és habitada no ho sigui per gent salvatge.
—Tinguem confiança... a veure si hi trobem encara que sigui un xic de fruita per menjar.
Tinc els braços que quasi no me’ls noto... faré un últim esforç...
—Ànims, Robinson, no defalleixi a última hora...
Gràcies pels ànims, Lemuel, però les forces se m’acaben... fa massa dies que no menjo res de res...
—No trigarem gaire a arribar-hi...
No sé pas si veig visions... però crec que hi ha algú a la platja.
—Sí! Teniu raó.. Hi ha uns quants personatges i sembla que van armats amb llances...
Què fem? Les forces em manquen...
—Acostem-nos-hi! no podem quedar-nos a l’aigua... Potser amb moviments lents els inspirarem confiança...
No sé, no sé què pensar... però sí, el que dieu és el millor. Anem-hi!

En aquell moment se sentí una veu, un xic alterada, que els deia:

—No penso tornar-ho a dir. Sortiu de l’aigua d’una vegada! Va, Guillem, va Roger, que el dinar ja és a taula i es refreda!

—————
Escrit el dijous 11 de maig del 2017.
Revisat el dissabte 13 de maig del 2017 per Pilar Campmany i Piqué


Comentaris

  • Ep, Joan Gausachs![Ofensiu]

    Que t'estàs endarrerint. Ja fa dies que no ens regales cap de les teves aventures literàries i tenim "monorrrr". Què passa? Que te n'has anat de vacances? Que la calor t'atauba i no pots escriure? Que t'has comprat un lloro i li has de donar les pipes per dinar? Va, fora la mandra i a escriure, que jo sé que t'agrada més que menjar amb els dits.
    Per cert, bones vacances, amic!

  • Deliciós![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 04-06-2017 | Valoració: 10

    No solament el dinar que espera als nàufrags sinó també el teu relat, que n'hi ha per a sucar-hi pa. Sempre ens ensarrones, Joan, i tu ho saps molt bé. El teu cervell deu d'estar sempre actiu i pensant en quina història et pots empatollar per a deixar-nos amb la boca oberta, i no solament per la sorpresa sinó també per un somriure.

    T'he estat veient pel Facebook amb la teva família. Quina sort tenim amb aquest invent que ens permet veure les persones llunyanes sense moure'ns de casa. Molts diuen que el facebook és una pèrdua de temps , però a mi m'ha donat moltes alegries. He pogut connectar amb familiars dels que no sabia res i assistir al creixement dels meus alumnes i a les seves històries. Veig casaments d'alumnes que vaig tenir d'adolescents, el naixement dels seus fills, l'evolució dels meus amics i la possibilitat de penjar els meus poemes per a que ells els puguin llegir. Tota una finestra oberta. I des de casa.

    Bé, ja t'he explicat la meva vida i miracles. Una abraçada a tots.

  • Bon final de curs![Ofensiu]
    Endevina'm | 21-05-2017

    Molt original, mira que m'he imaginat mil possibilitats de final, i avui m'has ben enredat i sorprès del tot, el meu fill i un altre que encara són a la banyera i ja és hora de sopar! Ben enginyós, sísenyor!

    Per cert... turmenta? ehem, com no sigui una d'aquestes castellanades que ara han acceptat els rucs de la gramàtica catalana, no l'he trobada correcte dins de la frase, que potser volies dir tempesta, però que potser vaig errat i ja està acceptada, cosa que de moment i mentre pugui, miraré d'evitar-la quan parli de mal temps.

    De tota manera, no treu que el relat és molt enginyós!

    I vigila, que l'any continua i podem tenir sorpreses que amb els teus relats en pots treure molta punta. No perdis de vist l'ARC, que si tot va bé, tenim feina aquest estiu.

    I si no, bones vacances i fins el proper curs!

    Ferran

  • Molt bo[Ofensiu]
    brins | 21-05-2017 | Valoració: 10

    Amb el tractament de "vós" que utilitzes des del començament del relat, m'has ben ensarronat, Joan. .M'he trobat amb un final enginyós i divertit com tots els teus. Felicitats per aquest bon humor que et caracteritza i gràcies per les bones estones que ens fas passar.

    Pilar

  • La fantasia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2017 | Valoració: 10

    Ostres Joan, poc que m'imaginava aquest final. Pensava que anaves per un altre costat i, un cop més, m'has sorprès! Com t'ho fas per escriure amb aquesta proximitat? Una forta abraçada, mestre!

    Aleix

  • Quina trobada![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-05-2017

    Oiiiiiiiiiiiii que m'ha agradat aquest final, Joan!
    I és que en el món de la infantesa tots els retrobaments són possibles.
    S'ha acabat el curs relataire però ens retrobarem cada vegada que ens llegim.

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-05-2017 | Valoració: 10

    Com tots els teus relats té ànima

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.