Mitjans de transport [6] El pacificador

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Feia ja molts anys que la pau era mantinguda per totes les nacions. Havia costat força, però per fi s’havia aconseguit.

La barrera dels idiomes no havia estat cap dificultat; havien desenvolupat la força de la ment i, gràcies a una forta concentració, el cervell els descodificava les paraules de l’interlocutor; cadascú parlava el seu idioma i era perfectament comprès.

Ubiqüitat... també, també hi havia personatges, pocs, molt pocs, que podien gaudir d’aquest do i, de moment aconseguien ser presents en dos o tres llocs a l’hora.

L’afany de pau s’apoderà dels dirigents i, havent format equips especialitzats, es traslladaren a altres planetes per predicar-hi les seves teories. I ho feren en diversos llocs...

***

A bord de la nau espacial, el pacificador 007 es dirigia a la seva missió número... No recordava totes les que havia fet, però les tenia ben controlades en els arxius generals del departament de l’OPUS [Operació Pau Universal Sencera]

Ell era un dels millors pacificadors, per a ell l’ubiqüitat no era pas un secret; podia estar en tres llocs diferents en el mateix instant. Aquesta vegada, però, els “observadors” li havien aconsellat que tot i que es dirigia a un país petit del planeta, seria millor que no es dispersés gaire, ja que el seu president era un home molt tancat.

Aquest país, afegiren els “observadors”, estava dividit en comunitats autònomes [autònomes fins a cert punt]. I el seu president, un home com hem dit abans força tancat, tenia el convenciment que era molt i molt dialogant, encara que la seva resposta quasi sempre fos NO i NO.

El pacificador 007 somrigué, els “observadors” havien fet força bé la seva feina, però encara els faltava un xic de visió més global. Efectivament, aquest president i la seva trepa donaria feina, però més en donaria, encara. la colla que els va votar!

——————
Escrit el diumenge 16 d’abril del 2017
Revisat per Pilar Campmany i Piqué, el dilluns 17 d’abril del 2017.

Comentaris

  • 007!![Ofensiu]
    Materile | 25-04-2017 | Valoració: 10

    M'has sorprès, Joan!!
    Com sempre els teus relats tenen aquesta dosi d'humor tan important per fer somriure.
    Un relat amb un president que només sap dir NO. NO, NO... Aquest apartat em fa pensar...
    Una abraçada ben forta amb un SÍ ben fort.
    Materile

  • Gràcies pel suggeriment![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-04-2017

    Moltes gràcies Joan pel suggeriment de les cometes angulars. Les utilitzaré. Una abraçada.

    Aleix

  • Pacificar l'impossible[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-04-2017 | Valoració: 10

    Molta sort a l'agent 007 de l'OPUS, la necessitarà! Perquè com molt bé dius, el president que ha de tractar sempre diu que no. Com es pot parlar amb una persona així? Joan, aquest cop la teva imaginació s'ha desbordat absolutament, és plena d'espurnes. Ah, i no perdis mai el sentit de l'humor! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

96 Relats

1052 Comentaris

107220 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.