Microconte (digue-li, maxifotesa)

Un relat de: sacdegemecs

Potser sí que faré salat. Fins a l'hora present, actuar amb mètode no ha estat mai el meu fort: costa massa metamorfiar-se, en quatre dies, com aquell qui no vol la cosa. Els meus companys n'han embrancat en una empresa massa delicada, fins i tot, perillosa. La visió d'aquesta anarquia tipogràfica damunt de la meva tauleta de nit m'excita els fol·lícles del meu metabolisme: quina és sinó, la gènesi d'aquesta coïssor, d'aquesta erupció epidèrmica que fa dies que passejo amunt i avall? Em prou feines manquen quinze dies per les eleccions municipals i aquell "Yo le haré ganar nuevos amigos sin renunciar a los de siempre", continua torturant-me d'allò no dir.

Entretant el "Ya no hay locos en España, ya no hay locos..." no deixa de devorar-me les neurones. No sé on vol anar a parar aquest poeta pelut amb allò de "horriblemente cuerdos" i el record histriònic d'un "manchego" esprimatxat que es passava el dia caçant mosques... Què en devia a saber en León Felipe d'aquest patiment que ara em corseca?... I l'Ibáñez? Què cony li expliques a aquest perenne descontent que les va foten com els ases, els pets? Entre un i l'altre: un bon tros a l'olla!

Això esdevé una autèntica burla: un gran joc de despropòsits. Em refio de l'atzar; pareu compte! Obro el llibre per una pàgina qualsevulla; llegeixo i transcric: "(...) acérquese al administrado con cautela, no le de siempre la razón, pero hágale creer que la tiene"... Per cert: heu vist mai un llibre de 338 pàgines sense una maleïda foto ("sants", que en deien els avis)? A voltes penso que, els amics que tinc fan bo allò que diuen que no em calen enemics... Quina solemne presa de pèl! A quina alopècia més galopant m'empenyen, tots plegats! Començo a qüestionar-me, molt seriosament, allò de: "sí, sí... i tant! Has de ser tu; tu ets el millor referent per anar de cap de llista! Sempre has tingut molta mà esquerra"... Però fixeu-vos: on dimonis deuen estar ells ara? On sóc jo?. Per cert... què vol dir "tenir mà esquerra", si fins per girar full de les pàgines de "Yo le haré ganar amigos", ho faig amb la mà dreta?

Sabeu què us dic? Bo i enllaçant amb això de les "mans" i essent com sóc d'ascendència valenciana, em permeto la llicència d'engegar-los a fer la mà...

No em voteu, si us plau!

Comentaris

  • 'Passar'...[Ofensiu]
    rnbonet | 17-07-2006

    ...de carpetovetònics i foter-se'n de la majoria de ´'polítics' és un bon signe d'anarquia mediterrània. Em sembla, xicot, que això es porta -o duu- als 'genes' de molta gent del sud de l'Ebre..., i els teus crec que no menteixen!
    Salut i rebolica!

l´Autor

Foto de perfil de sacdegemecs

sacdegemecs

75 Relats

36 Comentaris

66679 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.
Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...

Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com