Cercador

Llista categories

Massa lluny és enllà de les pantalles...

Un relat de: joandemataro

Ho veieu ?

És el mateix cos innocent, putrefacte ja,
que cau una vegada i una altra…
Cos sense cara, sec,
que es trenca en una ganyota.

La mateixa sang ennegrida, tan espesa ,
que ja ni esquitxa ni corprèn…
Sang vessada en la ruïna inmunda,
que s’amuntega entre les boires.

I a les trinxeres, els assassins
amaguen les vergonyes,
les seves i les nostres,
i maten sense escrúpols.
I torna la mort inútil…
És el mateix cos innocent,
inexpressiu i putrefacte
que cau, un vegada i una altra.
Massa lluny cau …

Ho veieu ?

El mateix sac d’ossos
i la dona maltractada
i la puta violada
i l’infant sense temps…
I tots, tots cauen
una vegada i una altra.
A l’altra banda del mur cauen …
I els màrtirs ja es van extingir
i els justos van desarmats .

Massa lluny és enllà de les pantalles,
doncs la sang no esquitxa i ells cauen,
sense esperança,
cauen.

Comentaris

Afegir comentari

La poesia[Ofensiu]
Pilar | 17-12-2011 | Valoració: 10
S'ens fa encara més propera quan és capaç de vestir de bellesa la més punyent crítica social.
Una abraçada, Joan.
El fetge[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 17-12-2011 | Valoració: 10
Saben molt bé que tenim el fetge endurit, negre. Saben molt bé que un fetge endurit en demana un de més tou i som-hi! Sento vergonya del meu passat de periodista i tranquil.litat interior de no treballar-hi ara. No sé quina cara posaria si encara ho fes. Sigui com sigui Joan, les teves paraules són les justes; dures però justes. Remous la consciència. Felicitats! Una forta abraçada.

Aleix
la diversió del segle XXI:[Ofensiu]
liudmila | 16-12-2011 | Valoració: 10
mirar la guerra i la mort en directe!
Qué és qué "recullim" ara de les sembres de ignorancia, no atenció, no empatia, egoisme i "sabor" del poder...
Un cop un avi em va dir: "Quan la gent s'obliden dels valors i virtuts, passen les guerres... I si la segona generació després de la guerra encar aho porta ben ficat dins, als seus fills, o sigui a la tercera generació ja costa de recordar.
Esperem que podem aprendre dels valors reals sense aquest cost...
Bones festes, Joan!
Poema per aprendre a ser conscients[Ofensiu]
Marc Freixas | 16-12-2011 | Valoració: 10
Conscients de tot i res al mateix temps
o de tot i molt altra volta.

Bon i gran poema... despertes coses importants a l'hora de posar punts sobre les is, punts de duresa del que passa en aquest món actual i tant malalt i que molts ho escrivim per tal de fer-ho veure i que d'altres ens diguin que si amb el cap, que tens raó i ho saps.

Una forta i sentida abraçada mestre del vers i de les paraules!!
Corprenedor.[Ofensiu]
Carles Ferran | 16-12-2011 | Valoració: 10
Un poema molt dur, sobre tot perquè defineix allò que sabem que passa en tants llocs del món sense que ningú ho aturi, bé perquè els interessi, bé perquè, com bé dius, “els màrtirs es van extingir i els justos van desarmats”. I nosaltres pensant “mata’l” al cinema o “fent-ho” en un video-joc.
Fa mal de cor i desperta consciències.
El que veiem[Ofensiu]
free sound | 15-12-2011 | Valoració: 10
enllà de les pantalles,
segueixen sent realitats!!!
A vegades agonitzants viures,
tortures, guerres,...
Avui no ens toca, demà potser si,
així que allò llunyà sempre hem de pensar
que també ens pot arribar.
Mai ens han de fer callar!!!
Per l'avui i pel demà!!!...(i per totes i tots els que van lluitar!!)
Gràcies Joan per ser tan amable.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

joandemataro

364 Relats

1645 Comentaris

126319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits

Biografia:

PER MOTIUS REIVINDICATIUS CANVIO LA MEVA IMATGE FINS QUE SE'NS ESCOLTI...

ABRAÇADES

Com bé diu l' Onofre de RC : " una imatge pot valer més de mil paraules, però mai valdrà cent mots" !!! Així que us deixo aquí com descriu ell mateix aquesta imatge de dalt , que és la del meu perfil aquí i al meu FACEBOOK :

L'ull del fons que tot ho mira
de l'horitzó no es capgira
mantenint en sa pupila
a tot ocell volador.

Verd i blau, la mar en calma
el vent fa de frisador,
fons de l'espill de l'ànima
i sentiments de calor

EM SEGUIREU TROBANT AL...

MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS

Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet
2012 © joan abellaneda i fernández

BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >