Mariner

Un relat de: diaclau

Dolç mariner d'aigua salada,
obre'm de bat a bat el cor
i, dintre, fica-li el teu
si el que més desitges
és ser per sempre tot meu!

Però recorda, amo de les aigües,
que per trobar-me no m'has de cercar
sinó que seran les meves mans
les que de sobte apareixeran,
amb olor de sirena aigua i sal!

Ara bé, bell mariner,
si res d'això és el que vols
no intentis anar-te'n ni escapar-te
ni per mar ni per cel ni per terra...
perquè seràs meu des d'ara i per sempre!


Comentaris

  • Dolç i salat[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-09-2009

    S'ha acabat l'estiu. tanco el parèntesi de les vacances i la desconnexió i torno a passar per RC, obro el teu espai i trobo ... un títol i un altre i un altre encara que em provoquen la lectura i el comentari! Si trio aquest escrit teu és concretament per la pregunta que has posat com a introducció i que no sé si cal que et respongui: i és clar que m'agrada, m'encantaaa!!!
    A més, he vist que aquest poema no té encara cap comentari: com pot ser? Ara mateix tindrà el primer.

    Llegir aquest mariner ha estat un goig, de veritat!
    Salvant les lògiques diferències per tenir diferentes autores, connecta amb algun de meu... Has llegit Assedegada..., per exemple? Si vols fer-ho, només has de clicar damunt les lletres de color, i ja em diràs què opines.
    M'he sentit molt còmoda, com a casa meva, en mig d'aquests versos romàntics, salats i dolços al mateix temps, que arriben com onades...

    No m'enrotllo més i t'envio ara mateix una abraçada marinera des de la meva platja,
    Unaquimera