maniquís

Has fet eixir la força amagada d'aquest ésser humà que contempla la vida i la vida el contempla a ell.
Som tot plegat una mica de tot el que vas descrivint. Nus, rebaixats, encapsats, lligats al fil continu que ens va dibuixant un destí.
Però també som tot allò que siguem capaços de copsar i sentir. Envoltats o sols, som un petit univers on hi cap tot a dins.

"Màgia de paraules m'envola lluny.
De tant derrotada, victoriosa,
al bell mig d'aquest no-res, lliri i rosa."

Darrerament les imatges que dibuixes en forma de paraules, són carícies i pessigades que arriben molt endins.
Filigranes d'instants de vida...

Una abraçada molt forta!

Primer, estic
encantat,
emocionat,
esmaperdut,
mig ofegat
i com begut
de veure que m'has dedicat aquest poema.

Que consti que jo vaig dir que el Gabriel Ferrater deia, no que jo deia, que un ha d'escriure sonets per dominar més el llenguatge poètic. No em vull pas comparar amb ell (jo encara sóc viu, i encara em falten 10 anys per arribar a la seva edat final).

Primer faré el més fàcil, que és l'analisi "tècnic", i si algun expert em detecta errors, si us plau que em corretgeixi! Les sil·làbes. Ups. Les sil·làbes.

Comptem-les:
A l'aparador del dia palplantada, 11
del fat enjogassat sóc maniquí. 10
La meva set xisclo bocatancada, 11
de seda engalanada.- Nua de mi! -11

Rica de mancances, anorreada, 10
ningú no se n'adona pas de mi. 9
En plena nit, de sol assedegada 10
li pregunto al no, i em diu a tot que sí. 12

I em venen per mig petó usat, rebaixes! 10
Un poc de mi tanquen dins de les caixes, 10
bocins de temps d'aquest pastís de llum. 10

Màgia de paraules m'envola lluny. 10
De tant derrotada, victoriosa, 9
al bell mig d'aquest no-res, lliri i rosa. 11

Una mica dispers. A mi personalment crec que el vers número 8 el faria més curt:
li pregunto al no, i em diu que sí.
(clar que no té el mateix significat).

Els altres, bé, suposo que es pot fer alguna cosa, però a mi (i això és personal) no em sonen tant malament.

Ara, la rima: Està prou bé, si no fos que:
rimar mi amb mi és, com ho diria, una mica fàcil, no?
llum i lluny és una rima àtona. I totes les altres no....
I després, victoriosa i rosa no rimen (o oberta, o tancada): tècnicament li diuen una "falsa rima".

Ara bé, cal que rimi i que tingui les sil·làbes correctes? No, per mi no cal. Si sona bé. Pel meu gust (i em sembla que pel de molts lectors) és millor no rima que "falsa rima". I està bé que tingui "ritme", que no sempre bé donat solsament pel número de sil·làbes.

Ufff, m'he quedat tant cansat comptant i descomptant que no em queden forces pel contingut!

A veure: els dos primers versos, molt bons. Del fat enjogassat sóc maniquí! Molt bé.
La segona estrofa també m'agrada molt, potser anorreada sona estrany, però prou bé....
Em venen per mig petò usat
Et venen? O et vens? Qui et ven? que no ets ama del teu destí?
El millor:
De tant derrotada, victoriosa
El final: estrany....

Buff, t'estàs mal acostumant, no puc pas fer un anàlisi com aquest cada dia!

I ara, sigues tu mateixa i no em facis cas. O no facis cas d'aquest últim consell. O fes el que vulguis! Aiiiiii, quin liu. :-).

Una Abraçada,

Bruixot