Cercador
lluna de sang...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Lluna,
lluna de plata
en forma de Ce,
creix mentidera
amb llum que no té.
Sol,
sol d'or
en forma de O,
surt mentider,
no em deixa
que esbrini
on va i d'on ve.
Brisa,
brisa juga
amb ta pell
i et fa de camisa.
Sorra,
sorra d'estels
enfonsa els meus
peus,
atrapant-me en
TU,
lluna de sang,
sorra de llum,
la meva brisa...
Ametlla,
ametlla dolça,
fruita i closca
de cor rodó,
no vull perdre
la teva amistat
per un tros
de torró.
Comentaris
-
Un regal que corre per les meves venes[Ofensiu]Ilargi betea | 11-07-2005 | Valoració: 10
Vaig marxar a Pamplona ansiosa per llegir aquest poema que deies que havies enviat i que encara no havien publicat. Et semblarà estrany, però entre "encierro" i "encierro" vaig pensar més d'un cop si ja estaria al web, però no vaig trobar cap cibercafè obert, només baretos... Doncs bé, ja he tornat! i si! aquí està! És preciós ninet! Eskerrik asko!
Ets un poeta prodigiós i no se t'esgoten mai les idees... ja saps que t'admiro, et respecto i sento cap a tu una profundíssima amistat!
Un petó enorme de lluneta adormida!
-
Cada dia escrius més bé[Ofensiu]boigboig | 10-07-2005
Uffffffffffffff no pararia de comentar-te, dissabte nit, de matinada. Quin mal de cap. Tantes imatges.
T'agrada la lluna, oi? la lluna, en forma de C. Mentidera. No saps com n'és de mentidera!!
Au, au au, no vull fer més el BOIG que si no m'engegareu a passeig. -
Increïble...[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 09-07-2005 | Valoració: 10
Quin poema... Ni el millor grup de poetes podria haver aconseguit fer-ne un d'igual.
A més, d'on et surten idees tan bones?:
"creix mentidera
amb llum que no té"
Són els millors versos que he llegit en ma vida, i nomès llegir-los m'han aturat de tant que m'han sorprès.
Inmillorable.
No t'aturis
Juseph
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306972 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )