Llibres

Un relat de: Arod

Paula / La mare trenca la nit amb un crit en veure com el seu somriure es difumina, com les seves forces desapareixen, com la seva llum s'apaga, com la seva ànima s'escapa i com, finalment, la seva vida s'escola enmig de l'abraçada.

La invenció de Morel / Estic convençuda de que he escollit la millor corba. Els mil metres que la precedeixen em permeten prendre velocitat. Miro de reüll, per darrer cop, el mòbil. Cap senyal. Canvio a cinquena i enfonso l'accelerador. Sense por. Planejo durant uns segons i, finalment, caic. No pateixo. Sabia que el dolor de la seva indiferència seria superior. (Pi, pi, pi, pit; pi, pi, pi, pit). No és possible! Amb les ulteriors forces allargo la ma, però no arribo al telèfon. Necessito escoltar la seva veu. He d'obrir els ulls. Em sento desconcertada. Merda!... 8:00 AM... despertador.

Fahrenheit 451 / Mrs. Monday desplaça lentament l'índex per sobre els números de telèfon de las Pàgines Grogues. Durant uns segons s'atura a sobre de l'anunciant Acadèmia Sócrates, dubtant de la seva conveniència. Finalment, continua avançant, sense parar atenció al text, intentant recordar què buscava.

La treva / Sí, pot marxar del centre -confirma el metge als familiars- però no han d'oblidar que pot recaure en qualsevol moment.

L'ombra del vent / Per segon cop el gat es posa a jugar amb la llana. Però aquest cop no es cremarà, ara ja sap on és el braser.

Abans que t'adormis / Casualment les dones ens hem quedat soles a la taula que hi ha enfront dels nuvis. Hi ha la meva àvia, la meva mare, la meva germana, la meva filla i jo; i totes volem donar una notícia.

La meitat de l'ànima / El petit joier d'or exposat a l'aparador és observat pels clients encuriosits que intenten esbrinar on rau el seu elevat valor. Uns asseguren que és el material del que està fet, altres defensen que és la seva antiguitat mentre hi ha qui diu que té propietats màgiques. Una jove el mira en silenci, adonant-se que ella també havia comès l'error de veure'l parcialment.

Llibreta groga / Breus: Un jove periodista ha trobat la mort mentre intentava realitzar un reportatge sobre les víctimes innocents.

Comentaris

  • realment[Ofensiu]
    peres | 02-11-2005 | Valoració: 9

    amb ben poques coses expliques molt sobre tu mateixa, sobre qui ets, què t'agrada fer (llegir) què llegeixes (i, per tant, quin perfil general tens), quines impressions t'han causat les lectures fetes i, finalment (almenys de moment), com ets de diferent de mi, perquè jo, que també llegeixo molt, només he llegit un d'aquests llibres teus, segurament el més clàssic de tots.

    I és que jo no llegeixo best-sellers actuals. Penso que encara tinc molta feina a acabar-me tantes obres d'ahir que abans de començar-les ja sé amb certesa que em faran gaudir de la lectura d'allò més, que no em decebran i que a més m'ensenyaran coses que necessito saber, perquè no sols no neixem ensenyats, sinó que sovint necessitem lliçons diàries almenys fins que arribem als 100 anys. Després, a partir dels 100, potser sí que ja ens podrem considerar prou formats.

    I en canvi, amb les obres que llegeix "tothom", m'he endut cada disgust!

    O sigui, com a principi, no llegeixo mai res (de creació, de ficció, altra cosa són els assaigs) que no tingui almenys 10 anys. Si es va publicar fa 10 anys i encara es reedita, llavors vol dir que és bo de debò.

    Ara, per exemple, llegeixo les "Memòries d'ultratumba" de Chateaubriand.

    Bé, m'ha agradat compartir amb tu aquestes confidències. Ja he llegit tots els teus escrits, i aquest m'ha portat a explicar-te això... A veure si reprens la feina, que ja fa dies que no escrius.

  • Col·lega![Ofensiu]

    Microrelataires al poder! va cridar exultant, quan va constatar que no estava sol en aquest món de relataires.