El caganer

Ahir vaig anar a buscar molsa. Em vaig endinsar pels boscos del Berguedà propers al Llobregat fins arribar a una petita font protegida per roques. En escoltar el broll de l'aigua que em va permetre localitzar-la vaig saber que allí trobaria una molsa d'excel·lent qualitat. L'aigua pura i l'obaga havien permès la proliferació de les espores que havien caigut al voltant de la font, donant lloc a una immensa catifa verda que s'expandia seguint el curs del rierol. En vaig omplir un cistell.

Hom arranja el pessebre al seu gust, l'escenifica segons les seves pròpies creences, el decora segons l'entorn en el que viu, alguns -influenciats per tradicions alienes- han arribat a utilitzar farina per simular la neu o paper l'alumini per representar llacs quan tothom sap que Betlem és un desert. A mi m'agrada posar-hi molsa.

En tornar, vaig pujar a les golfes buscant les caixes on deso les figures del pessebre, les escorces d'alzina, les pedres de riu, el bastó per fer cagar el tió i demés estris nadalencs que durant onze mesos resten adormits en el pis superior i que, de cop, passen a ser els protagonistes de la llar. Vaig deixar els elements decoratius al costat del cistell de vímet ple de molsa, fent el pas previ d'un ritual que es repeteix cada desembre i que consisteix en l'escenificació del naixement de Jesús.

Però aquest any ha succeït una catàstrofe: ha desaparegut el caganer! De figueres sempre se'n perden. Recordo perfectament l'any en que la verge Maria es va rebel·lar i va decidir no contribuir a la farsa, ella i santa Anna van marxar de festa i ens van deixar al nen orfe de mare i àvia. Vam haver de substituir-la per una figura dels escacs. A l'any següent Melcior, en representació de la resta d'integrants de l'escenificació, la va convèncer per tornar a ocupar el seu lloc... bé, seria més correcte dir que la va amenaçar en convocar oposicions a la seva plaça i va insinuar que la pastora d'ovelles comptava amb suficients mèrits per cobrir les funcions de la verge.

Però el caganer és irreemplaçable, quina figura dels escacs el pot substituir? quin personatge del pessebre pot optar a aquest lloc privilegiat en les llars catalanes? No existeix alternativa, només el caganer pot fer de caganer. Us imagineu la torre amb barretina i faixa al mig del pessebre? O un àngel amb un cagarro al costat? Com explicaríeu aquest fet a les visites? Hom ha acceptat que la llenya cagui regals i que un català ensenyi el cul, perquè no deixa de ser una tradició (una mica excèntrica, això sí). Però demanar a la societat internacional que accedeixin a disfressar a l'arcàngel Miquel de catalanet i pujar-li els faldons perquè ensenyi el cul seria tant atrevit com imaginar una selecció catalana de hoquei. Perquè en aquest món de bogeria només ens permeten ocupar el nostre lloc quan això no passa de ser folklore.

Per això vull aprofitar l'oportunitat que aquest relat m'ofereix per enviar un missatge al caganer: Si us plau, torna a casa, no em puc imaginar un Nadal sense tu.