Cercador
La remor
Un relat de: Arod- Compartir:
El sol comença a caure cap a l'horitzó, envaint amb llum taronja l'espai i tenyint-lo de calidesa. El mar està tranquil, immòbil, serè a l'espera d'una altra nit de jocs i plaer amb la freda lluna que comença a desplaçar-se sobre la seva superfície amb actitud indiferent. Una petita roca sobresurt de l'aigua i es presenta com a illa paradisíaca per cigonyes, bernats pescaires i martinets que ja preparen el niu per passar la vetlla. Només l'estela que ha deixat un pesquer trenca la pau de l'instant mentre la remor del vaixell sona llunyana.
Remor que es converteix en soroll i soroll que passa a ser estridència. I el que fa uns segons era un mariner maniobrant per entrar a port ara és un impertinent telèfon que em retorna a la realitat. I el sol i el mar, i la lluna i l'illa en un fastigós ordinador que em subjuga amb cadenes invisibles a l'ara i a l'avui, quan jo només vull alliberar-me d'aquesta vida per arribar a la glòria.
Comentaris
-
Moltes gràcies[Ofensiu]Arod | 17-06-2005
Moltes gràcies peres,
Ep! Molt bé això de la teva foto, tota oportunitat és bona per defensar que és just i denunciar le sinjustícies!
M'alegro que t'hagi agradat el micro relat! I m'alegro més perquè així tinc un enllaç cap als teus escrits.
Prometo llegir-te, però ho vull fer amb cura i temps... Et dec un comentari! -
quina sotragada[Ofensiu]peres | 31-05-2005 | Valoració: 10
semblava que anaves de flors i violes i... quin final tan bo. La vida és així, sí.
noi, o noia, trobo que està molt ben escrit, i per una banda és una llàstima que ningú no t'hagi dit res, però per l'altra estic content perquè així sóc jo qui t'ho dic el primer. I així sóc el primer en alguna cosa, ja ho veus. S'ha de cuidar l'autoestima.
escolta, t'he trobat ben bé de casualitat. això és tan gran...! però m'apunto el relat als preferits i així recordaré, quan tingui, una altra estona, que per aquí hi ha set relats més que poden valdre molt la pena.
fins a l'altra.