Cafè, copa i...

Un relat de: Arod

Els dos arriben corrents a l'andana i ella, mirant als panells li prega esbufegant:
- Digues que és el de Vic.
- No -li respon ell amablement-, són el de Sant Vicenç i el de Blanes. No ho veus des d'aquí? Aproxima't!

Ella no reacciona, se li ha quedat la boca oberta i els ulls perduts intentant esbrinar en quin punt ha comès l'errada. Recapitula mentalment els últims moviments, mira el rellotge, comprova l'andana i, finalment, torna a mirar el plafó lluminós que informa de l'arribada dels propers trens i on ja no apareix el de Vic, el darrer de Vic.

Ell té els ulls il·luminats i un somriure ple de picardia se li escapa sota el nas. Recorda fa uns minuts quan els dos han discutit per qui pagava el cafè, ell tenia l'import just però ella s'ha encaparrat en convidar amb un bitllet de 100 euros. En veure el tamany del bitllet ell ha reaccionat ràpidament, ha mirat el rellotge i ha permès que fos ella la que pagués. La cambrera no tenia canvi i han perdut uns segons valuosos que li haguessin permès arribar a temps.

Ara està esperant el moment idoni per dir-li:
- Bé, sempre et pots quedar a dormir a casa...


Comentaris

  • i.....?¿[Ofensiu]
    mistika | 03-12-2004 | Valoració: 9

    Hola Arod!
    la veritat que aquest relat està molt bé!
    No repetiré el que ja t'han comentat, però si que et diré que és un relat força curt, però crec que té l'estenció ideal!
    Sort!
    Mistika.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Arod | 23-11-2004

    Moltes gràcies,

    pels ànims, per la calidesa i, especialment, per dedicar el vostre temps a la lectura dels meus articles!

  • En la senzillesa està el gust[Ofensiu]
    Thais | 20-11-2004 | Valoració: 9

    La veritat és que m'ha encantat., La picardia del noi i com descrius la situació fan del relat una curiosa lectura.
    Felicitats, has redactat admirablement un fet habitual en les relacions.

    No deixis d'escriure,

    Laia

  • Molt agradable[Ofensiu]
    Ilargi betea | 20-11-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat moltíssim el teu relat, la senzillesa amb que descrius la situació, que sigui un fet quotidià i li hagis sabut donar la màgia que cal per fer-ne un relat...Felicitats!
    Una forta abraçada i molta màgia (tot i que veig que no et cal)!

Valoració mitja: 8.75