Llenguatge del cos

de dos amants, expressat mitjançant el llenguatge del seu cos, que pot parlar des del silenci de la sorra estant, o be embolcallat per l'oreig del mar que tapa, secretament, l'esclat d'uns moments de passió desbocada... qualsevol nit de Sant Joan.

Sí, és cert, la nit de Sant Joan és màgica, i aquells moments, ja tradicionals, d'estada a la platja un cop acabada la festa, al costat de la persona estimada, poden desecadenar moments preciosos com els que tu has dibuixat tan bé.

Un poema atractiu i original, que llegit en silenci, et porta a imaginar aquesta tendra escena d'amor, des de dues vessants ben diferents: l'una, quan el silenci de la platja és l'escena i l'espectador alhora, i l'altra quan la remor de les ones dissimula, amb coqueteria, l'anhel d'un bes i d'unes carícies apassionades.

Bell poema, David. El vaig llegir en el seu dia i em va atraure enormement. Però em calia llegir-lo amb calma i interpretar-lo sense presses (o si més no intentar-ho) i avui, tot estant encara de vacances i amb més temps de l'habitual, m'he decidit a donar-te la meva impressió.

Espero que estiguis bé, que l'estiu i les vacances t'estiguin provant molt i molt i que ja tinguis nou "material" per a properes publicacions.

Una abraçada ben forta i fins ben aviat!