llenço conjurs al vent, per una Terra Lliure

"Fuig herbeta, Que et conec marduix!"
Deia, rient, aquella dolça bruixeta
Desant l'escombra que volava vital
Quan encara, de jove, podia volar.

Marduix, deia, eren aquells
Que defensaven llibertats
Mentre dictaven desigualtat
I cridaven una pàtria en un idioma
Que la bruixeta no havia après mai

La bruixeta, m'explicava somrient
Com somniava i cridava entre tanta gent
Conjurs al Sol, al mar, al vent
Despertats amb la força d'una esperada llibertat

L'últim dia, abans de deixar-nos
La bruixeta, com sempre rient, em va dir:
"no vaig tenir proa força per omplir
El cel amb tot l'aire que mereix,
Tu que pots, i la joventut t'esguarda,
Conjura al vent i lluita, petita fada"

I ara, en el record hi duc aquella escombra
Que de nit em regala el vol
I si ets marduix, vigila
Que aquesta terra recull bruixes, i no fruits
I fa créixer rebels conjurs
Que, dolços, es van unint.