Lexington

Et vas passar 7 anys a Lexington-Fayette? O és un altre Lexington? En deu ser un altre, perque Lexington-Fayette és una ciutat gran i dels Estats Units. Jo em suposo que deu ser un poble de la Gran Bretanya. Bé, el cas és que no ho sé.
Lexington deu ser molt bonic i agradable.
Però de Súnion, la nostàlgia pot ser assimilable, almenys així ho crec jo, ja que es pot anar somniant i vivint per tot arreu.

Hola Ada, jo també he trobat a faltar els teus relats, per cer no diguis mai adéu a un amic dis-li fins aviat amic, dona millor resultat, i si he escrit mes coses, però amb un altre nick, a patir del meu últim relat com a jmgg, ara escric com a Angel Negre, espero que em segueixis llegint, com jo també ho faig amb tu
Un peto i fins aviat Ada

Josep M

per la finestra retallava el ram de flors" Uauau!!!
Al llegir el teu poema m'ha donat la mateixa sensació que mirant un quadre de Renoir o Mané... una suau relaxació recobrint l'ànima.
Ets una bona paisagística poètica... potser que no despertis mai!
ptons i una abraçada!

que el record t'acompanya i et dóna vida
no et facis mai gran ja ho ets, encara que siguis jove, és tracta de sentir, de no matar la capacitat de ser feliç

Adetaaaaa... aquí estic jo:puntual com sempre!
Carai nenaaaa quin poble, no... ara em venen ganes d'anar-hi, tu...
Mm... I think it's a very good poem... Deixe-m'ho... català millor...
Doncs nena.. que venen unes ganes de passejar entre els arbres i trepitjar fulles seques... m... ja m'ho imagino...
Un petonet molt fort adetaaaaaa
T'estimo!
amelie-amelie-amelie....