Cercador
Els buits
Un relat de: N- Compartir:
Crema més que una nit sense estrelles,
que un mar sense rínxols de blau.
La solitud perforadora reneix,
ocupant l'espai del cel i de l'aigua.
Igual que un foraster,
em perdo dins el propi bosc,
on entre crits i esgarrapades
em retrobo amb el passat.
Remot i entelat passat,
que s'amaga darrere el roure,
embogit pels canvis d'estació.
Diuen que es pot omplir el buit,
amb cants i alegries,
també amb lletres i colors.
Però sense aires i pluges,
pedres i barrancs,
no s'omplen les llacunes,
ni tampoc els records vençuts.
Comentaris
-
Aniversari[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
Els buits[Ofensiu]Melcior | 22-11-2008 | Valoració: 10
son per omplir , amb genero de millor qualitat ,
però .
Endavant! -
Bonica![Ofensiu]Basileia | 01-08-2008
No sabia que voltaves per aquí, bé de fet veig que fa temps que no hi escrius...
tens màgia als dits!
rínxols de blau...ufff!
un petó gran gran!
basileia..o diurff! -
és veritat![Ofensiu]jmrieram | 27-04-2008 | Valoració: 9
Què és veritat? Que l'evasió no omple la buidor. La buidor s'omple com dius: "Però sense aires i pluges, pedres i barrancs, no s'omplen les llacunes, ni tampoc els records vençuts".
Ho va expressar així, després de tota una vida de cercar, un dels grans genis, Agustí de Hipona: "Ens has fet, Senyor, per tu i el nostre cor és inquiet fins que descansi en tu" (Confessions). L'evasió ens distreu, però no omple. Mes aviat ens deixa mes buits. El que omple de veritat el cor és l'oració i no l'evasió. Amb tot l'afecta. La noruega que et vaig regalar ho explica força be això.