Per si un dia s'acaba

Un relat de: N

Per si un dia s'acaba
la marea, la gespa, el sol.

Si un dia ja no es veu
el taronja de les teulades,
ni el reflex dels fanals damunt l'aigua,
ni el vermell dels carrers prohibits.

Potser un dia tornarà el cel blau,
sense núvols, sense pluja,
sense canvi ni màgia.

Possiblement s'acabi
el soroll de l'aire
esmunyint-se entre les branques.

A la nit no es veuran estels,
tot serà fred o calent,
blanc o negre.

Algun dia s'acabarà
l'idil·li de la natura,
del plaer i del sentiment.

Potser aquest dia arriba,
i tocarà submergir-nos
entre somriures i llum,
records i inconsciències,
la idea i l'amistat.

Comentaris

  • tot sembla contingent[Ofensiu]
    jmrieram | 27-04-2008 | Valoració: 9

    Tota la natura és evolutiva i contingent, passatgera i canviant, però l'anhel del cor no s'acaba mai, perquè és obert a l'etern: a la bellesa, a l'amor, a la consistència de la veritat. Si no, com tot el que passa tindria tanta formosor, tanta consistència, tant de valor? No temis: aquest apagar-se de tot és una gran mentida del món materialista ofegat.