La lluita del sol

Un relat de: N

Desperta el sol entre
brisa salada i un
mar espantat.

Es lleva xiuxiuejant
els secrets del nou dia,
amagats en les parpelles dorments.

Les gavines discuteixen
amb el vent massa càlid,
i li criden que ja és novembre.

Primer una ombra,
després una lluna,
finalment apareix el sol.

Desperta d'una tímida son,
mandrós en pensar
les grans feines del dia.

La ciutat és sota un núvol
que aviat fugirà
amb la força de la llum.

Enveges els ocells
que amb les ales
poden apropar-se.

Apropar-se a la fantasia,
escapar-se del món obvi,
i conversar amb la natura.

S'eleva i s'eleva
la imatge més corrent
i natural de la realitat.

Mentre tu estàs,
per una moment fugaç,
envoltat d'allò ideal.

Absorbeix l'instant precís,
aprèn de la màgia del sol,
llevat cada dia amb
força cap els reptes d'il·luminar.

Enfrontat amb la realitat,
no s'amaga darrere el núvol,
planta cara amb coratge,
i la venç dia darrere dia.

Comentaris

  • ei ada[Ofensiu]
    Capcot | 07-02-2007

    epp!molt molt xulo, fa poc que he entrat aqui, m'ho va ensenyar la roser, només he publicat una cosa jeje!, apa, vagi bé!

  • wuola ada !!![Ofensiu]
    Angel Negre | 19-12-2006 | Valoració: 10

    tot el poema deixa anar d'alló
    pero si mes no aquest troset, es fantastic

    "Enfrontat amb la realitat,
    no s'amaga darrere el núvol,
    planta cara amb coratge,
    i la venç dia darrere dia."

    es l'explicació perfecta de la vida amiga

    un grapat de petons ada

    Josep Mª

  • adetaaaa[Ofensiu]
    rbbarau | 08-12-2006

    Tu sí que ets un sol que il·lumines tot el teu voltant amb llum pròpia jisjis! si és que l'ada...

    ja ho saps, m'encanta aquest poema!
    I'm your fan number one (i rimaaaaa!)
    És senzill. Fa servir paraules properes. Em recorda al viatge que vaig fer a Finlàndia aquest estiu.

    Diu molt de tu això de tot i ser una dormilega (sísísí, Ada, ho sabem tots que ets una marmota) et llevessis molt molt molt d'hora per robar-li una mica de poesia al món...
    Són coses que fan que t'agradi una mica més estar viu, i formar part del gran llibre...

    Per cert aquesta foto és preciosa. On és?

    Un petó