Plaça del rei

El vent sigil·lós
s'escapa del carreró
per tornar a la plaça,
omplint-la de màgia.
Tantes paraules han escoltat
els esglaons del bell racó,
que a les nits pronuncien els mots
plens de somnis i fantasia.
La lluna no pot deixar
d'observar els ulls molls,
pensant com il·luminar
el pròxim somriure.
S'espanta amb les campanades,
tan puntuals i rigoroses,
que desperten la nit del son.
I per dalt s'escampa cada secret
pels arcs de la torre antiga,
convertits en vent per la llum,
que algun dia s'escaparà del carreró,
i tornarà a la plaça,
per omplir-la de nou de màgia.