Cercador
l'esplendor de la papallona
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Ara
em surten els científics
que l'univers
s'expandeix indefinidament
o es contrau?
No m'importa,
això és un assumpte
de les agències de viatges.
I no m'importa tampoc
que Buda, Crist, Mahoma
i la meva tieta Conxi
em diguin
que m'he de portar bé.
El que sí em meravella
és l'absència d'accidents
de trànsit
en les interminables fileres
de formigues,
la mosca
que sobre el bonsai
se sent falcó
i l'esplendor efímer
de la papallona.
Comentaris
-
Cada poema és [Ofensiu]Bruixot | 07-11-2005
un poema dins d'un poema:
el poema de la idea
dins el poema de les paraules.
Els grans temes no provoquen
grans poemes.
Acostuma a ser a l'inrevés.
Les mosques que imaginen
ser falcons,
Les papallones que
esdevenen paisatges
en els teus ulls,
en la teva mirada,
creen nous sentits
d'un món que no s'acaba
en les grans preguntes
i en les grans respostes.
A la llarga la veritat
no importa. -
M'encanta...[Ofensiu]AtzaVaRa | 06-11-2005
les situacions que planteges, les imatges que crees i com contraposes els dos mons: el nostre i el de les formigues,etc. i finalment, l'esplendor de la papallona. Fantàstic!
Una abraçada de papallona,
AtzaVaRa -
Felicitats![Ofensiu]ROSASP | 06-11-2005
Ja has arribat als 600 relats!
En aquest poema copses les gran raons científiques, filosòfiques, culturals i religioses que semblen donar sentit a l'existència humana. Però, en els petits detalls, producte d'un saviesa innata, d'un equilibri serè i vital que no té una resposta concreta ni cerca cap explicació coherent, és on potser es pot trobar aquesta esplendor que anomenes...
Una caiguda lenta del pes de les galàxies i els déus a l'aleteig silenciós i suau de la papallona.
Una contemplació activa, un polsim de màgia extreta d'aquestes acolorides ales.
Petonets!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307039 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )