L'esperança que no ens falte (Nipo62)

Un relat de: rnbonet

http://1.bp.blogspot.com/-vgA35IiQbaY/UIRkZugtLCI/AAAAAAAACHg/mhgfaMERklI/s1600/536690_103108736490170_100003731315676_12839_742417553_n.jpg

Amb un somriure
i cinc dits a cada peu
tota una vida.

Comentaris

  • Directe i senzill[Ofensiu]
    Vicent Terol | 05-11-2012

    Una imatge que no deixa indiferent.

    L'haiku és senzill i directe. M'agrada!


    Salutacions de valencià a valencià. :)

  • La imatge que ...[Ofensiu]
    rnbonet | 05-11-2012

    ...origina l'haiku és aquesta:

    peus

  • Dits en vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-11-2012 | Valoració: 10

    Felicitats! La senzillesa del haiku és corprenedora. I el teu, un exemple clar de peus i sabates. Una lliçó i una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!