L'escuma del somni

Terra de déus humans s'esmuny
avall dels universos que cremen,
allà on l'espai és suspès de la font
que degota la mudesa que som.
Travessem el cervell de l'aigua
som peix i escata, àngel alat,
infant que corre, foc i coratge;
cerquem horitzons mai vistos,
ascendim cap a l'oasi profund
de la consciència que brama,
som la llum, l'escuma del somni
dins una realitat que ens abrasa
amb un destí clar de transcendir
la finitud d'aquest avui desarmat.




gypsy