Les nenes romanes portaven túnica

Les nenes romanes portaven túnica,
no vestits com aquest.
Va, treu-te’l , maca-
Digué el gat vell, llapis en mà ,
fent veure que dibuixava.

La corrua de formigues,
tres-centes vint-i-sis abelles,
uns quants pardals i una garsa,
i tres mosques vironeres,
es quedaren esperant,
allà on el temps s’aturava,
a sota del pont romà
on una nena posava,
esperant a ser pintada,
més maca que la Fabiola
recolzada en un pilar .

Tenia por de que passés la meva mare i em veiés.
Vergonya dels meus pits, inexistents de tan petits.
I dels mugrons, tremolosos com moixons.
I de les calces gastades ,amb la goma un xic donada.
I dels genolls escrostonats d’un trompada.
Tenia por de que em renyès si el dibuix no sortia bé
Tenia por de no arribar a casa a l’hora de berenar.

El llop allargà les urpes,
deixà el bloc sobre una branca
-era gros, de marca Guarro-
es va treure la camisa,
i amb ella m’embolcallava.
I respirava amb esforç
fregant-se amb la llengua els llavis.

El temps va tornar a engegar,
quan em vaig posar a plorar.
El poder que sentia m’espantava
veient l’home als meus peus, mantis gegant,
que agenollat suplicava:
-No ho diguessis a ningú,
això queda entre nosaltres,
a sota del pont romà
que tantes històries guarda.