L'enrgumen

Un dels temes recurrents dels mitjans de comunicació és l'assetjament escolar o bullying, una d'aquestes paraules angleses que acaben en ing i que proliferen últimament com bolets de tardor plujosa. De tant en tant i amb l'excusa d'algun cas que ha sortit a la llum per alguna denúncia, els articulistes habituals fan anàlisis profunds sobre la màxima hobbiana del Homo homine lupus (L'home és un llop pel home) i s'esquincen les vestidures per la manca de pietat de la nostra societat oblidant que la natura no entén de solidaritats ni de justícies poètiques i que la única llei que coneix és la de la selva, de la sabana o del desert. En aquest indrets el dèbil és sistemàticament menjat, ras i clar, i la supervivència no depèn de cap ONG si no de la sort de veure abans de que et vegin. La natura és selectiva, implacable i les femelles del regne animal no s'hi escarrassen si algun nadó perd el pit o els seus germans no el deixen acostar-se a la mamella. Com en la política, com en els negocis o en el món laboral tothom fa llenya de l'arbre caigut, el més tanoca és el que fa les feines més pesades i l'alt funcionari que és enganxat "in fraganti" posant les mans a la caixa és abandonat a la seva sort per amics, companys, coneguts i saludats. L'assetjament escolar no és res més que l'aprenentatge de la vida, d'una vida que més endavant serà com diuen Els Pets,"bonica però a vegades complicada", una lluita constant contra les pròpies circumstàncies i les circumstàncies dels demés.

Quan era escolar, vaig patir un cas d'assetjament: Un energumen de l'alçada d'un molí de parc eòlic i que seia al meu costat es va dedicar regularment durant dos cursos a intentar desmuntar el meu múscul esquerra, afortunadament sense aconseguir-ho. Les agressions varen succeir sempre en horari lectiu (suposo que a l'hora del pati el goril·la volia descansar). No vaig denunciar el cas perquè en aquell moment el règim de terror que imperava en aquell col·legi deixava el mateix Robespiere en una càndida ursulina i no crec que encara que hagués aconseguit que m'escoltessin la direcció del centre m'hagués proporcionat protecció policial. Eren mals temps per la lírica i l'únic que podia fer era aguantar. A vegades em venien ganes de anar-me'n a l'altre costat per què em pogués destrossar el múscul dret, més que res per equilibrar, però no se'ns permetia canviar de lloc. La solució hauria estat massa fàcil. A un amic meu que també va tastar el pa que s'hi donava el varen humiliar públicament en el menjador davant de més de cent alumnes. A vegades encara me'n parla i encara que ell sostingui el contrari i em digui que jo estic traumatitzat i que ell no recorda amb tant ressentiment com jo aquella etapa el cert és que crec que aquell fet el va marcar profundament.

L'escola és el camp d'entrenament de la guerrilla que un dia haurà de lluitar a la jungla d'asfalt. La història de la humanitat és la història de les guerres, de la violència, de l'atrocitat, de l'esclavisme i de les dictadures. Realment, hem tingut molta sort d'haver pogut viure en un període a on es poden denunciar tots aquets casos.