L'abric

T'he portat l'abric.
Me'l demanaves quan tenies fred,
quan del no res surgia la teva negació,
el mur gegant de ciment que ens separa.
No et deixaré sola,
necessito fer-te costat,
acaronar-te per donar-te la meva calor.
Perdona...

T'he portat l'abric,
l'abric que tinc només per tu.
Sóc jo, el teu amant.
T'abrigaré amb el meu cos palpitant
viu de sensacions;
bullint per saborejar la teva pell clara,
per tenir-la a dos instants
i un moment que duri tota la vida.
Et vull.
Perdona...

T'he portat l'abric,
per posar-te'l quan no m'esperis,
i de cop, dir-te fluixet, com un calfred humit...
"necessito la teva suor quan m'apretes,
units per no deixar escapar ni un suspir.
Necessito la violència dolça dels nostres cossos
que deixa perpètua la excitant sensació de tenir-te,
permanent esglai a la gola cada vegada que respiro.
Perdona...

Ets el meu deliri,
jo sóc el teu abric.