La VIDA: Un mar de dubtes.

A vegades em sento immers en un mar de dubtes, on els meus pensaments volten sense un destí fix, les idees es difonen i no tinc res clar. Sento que la meva vida no té un objectiu on arribar, que les coses sorgeixen per inèrcia, però sense un motiu concret. Que els pensaments es repeteixen sense trobar una solució i noves idees sorgeixen augmentant la meva confusió. No sabria explicar que és el que espero de la vida, de moment, simplement visc, i intento que cada moment de la meva existència sigui el més satisfactori possible, i n'obtingui el màxim profit.

Penso que les persones estem fetes per un destí comú que divergeix en diverses i infinites sortides, on cadascú sembla tenir un objectiu diferent al dels altres, però en definitiva tots venim a fer el mateix : apareixem sense saber perquè ni desitjar-ho tan sols, en un món on tothom va a la seva i cadascú busca una sortida als seus problemes, i anem avançant pel nostre camí intentant escollir els millors trencalls que ens condueixin al final de la nostra trajectòria, contents del nostre pas per aquest món.

Em sorprèn que certes persones tinguin les idees tan clares. Jo visc en un mar de dubtes, on cada dia m'apareix una nova incògnita. Hi ha persones que sempre estan, o almenys es veuen, segures de si mateixes. No és que jo no em senti segura de mi, però sovint dubto de les meves creences, qui sap si estem equivocats o si ens trobem en el bon camí. Crec que no hi ha unes pautes fixades que indiquin el que està bé i el que no, tot i que has d'actuar sense ofendre ni ferir als demés i intentant sentir-te a gust amb tu mateix.