Cercador
La terra no tornarà a plorar
Un relat de: ITACAPer què quatre veus t'han de fer callar ?
Si avui i sempre lluitaràs.
Potser quant el sol vulguis sortir,
Aquests cridaran que dormi sota les ombres.
No pot ser
Mai mes la terra plorarà
Poder no poder veure el mar,
Mai mes la terra s'ensorrarà
Si tots junts l'ajudem a somiar.
La revolució juga al carrer
Em dona a mi que ja es hora
De que ens fem un camí plegats.
Avui farem callar
Als opressors del nostre poble.
Qui s'aixecarà d'aquesta taula
I cridarà que avui ja no tenim por ?
Mai mes la terra plorarà
Poder no poder veure el mar,
Mai mes la terra s'ensorrarà
Si tots junts l'ajudem a somiar.
Comentaris
-
clareta...[Ofensiu]AnNna | 27-08-2005 | Valoració: 8
que maco... de veritat... aquesta terra lluitarà fins aconseguir el que vol...
petons,
AnNna -
Jo cridarè si fa falta! pq la terra no ha de plorar![Ofensiu]Equinozio | 27-08-2005
M'ha agradat molt el poema. Sobretot la pregunta,
Qui... etc( no recordo)
petons
equinozio -
Hola Kuka! ^^[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 27-08-2005 | Valoració: 10
Ola makissima, soc l'Andre, i aprofito per comentar-te aquest poema, que saps per mi té molt significat, per mi, la terra plora perque no pot ser lliure...
M'ha agradat molt aquest poema, escrius molt be, t'ho vaig dir ino em cansare de repetir-t'ho.
Molts petones maka ^^
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142426 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada