La terra no tornarà a plorar

Un relat de: ITACA

Per què quatre veus t'han de fer callar ?
Si avui i sempre lluitaràs.
Potser quant el sol vulguis sortir,
Aquests cridaran que dormi sota les ombres.

No pot ser

Mai mes la terra plorarà
Poder no poder veure el mar,
Mai mes la terra s'ensorrarà
Si tots junts l'ajudem a somiar.

La revolució juga al carrer
Em dona a mi que ja es hora
De que ens fem un camí plegats.
Avui farem callar
Als opressors del nostre poble.

Qui s'aixecarà d'aquesta taula
I cridarà que avui ja no tenim por ?

Mai mes la terra plorarà
Poder no poder veure el mar,
Mai mes la terra s'ensorrarà
Si tots junts l'ajudem a somiar.







Comentaris

  • clareta...[Ofensiu]
    AnNna | 27-08-2005 | Valoració: 8

    que maco... de veritat... aquesta terra lluitarà fins aconseguir el que vol...

    petons,

    AnNna

  • Jo cridarè si fa falta! pq la terra no ha de plorar![Ofensiu]
    Equinozio | 27-08-2005

    M'ha agradat molt el poema. Sobretot la pregunta,

    Qui... etc( no recordo)

    petons

    equinozio

  • Hola Kuka! ^^[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 27-08-2005 | Valoració: 10

    Ola makissima, soc l'Andre, i aprofito per comentar-te aquest poema, que saps per mi té molt significat, per mi, la terra plora perque no pot ser lliure...
    M'ha agradat molt aquest poema, escrius molt be, t'ho vaig dir ino em cansare de repetir-t'ho.
    Molts petones maka ^^

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142426 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.