Ells t'han condemnat

Un relat de: ITACA

Sense fer soroll, ella va girar-se, el vent feia ballar els seus cabells, les morts esteses al terra esgarrapaven els seus sentits. No s'atrevia a donar un pas cap endavant, tampoc cap endarrere, milers d'imatges se li passen ara pel cap, records no tan llunyans de quan el seu pare va deixar la casa per anar a defensar algo que ara com ell i tot el poble ... a mort.
On estan ara les esperances ?, que n'ha sigut de la felicitat ?, dels somnis de somriure càlid, de la vida dels seus ...
Les paraules sobren, va tota bruta, indefensa,ferida, no te mes de deu anys, i encara això li han arravatat la vida, ara es veu sola, sola per culpa de ninots absurds els que mai l'ajudaran a seguir cap endavant a viure una vida amb dignitat, ells l'han condemnat, però res serveix tan sols esta sola, envoltada de massa sang, de la seva bandera al fons d'un pou negre.

Comentaris

  • No estic segur d'haver-lo entès del tot.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 07-12-2018 | Valoració: 9

    Hola ITACA. Com sempre, fent textos curts. Al capdavall, en Relats en Català, potser sigui el millor...

    El teu relat està força bé. Pobra nena de 10 anys, aparentment atrapada en una guerra, tot envoltada de morts, bruta i acorralada... devia ser una situació espantosa... i amb res més de 10 anys, la pobrissona...

    Em recorda certes guerres que encara passen al segle XXI. Que trist. Sense bromes.

    En resum: potser no he entès del tot bé el relat (em disculparàs si és així, però és que és un relat tant breu i tant semiexplícit que... no sé... i ho dic sense voler ofendre...), potser no l'he entès prou bé, però de debò que m'ha agradat. ¿No és prou bona nota un 9?

    En fi, que espero tornar-te a visitar per aquí. Salut i sort.

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Dante | 22-09-2006 | Valoració: 10

    "Los nacionalismos que miedo me dan"
    Bunbury

  • Quina llàstima...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 22-09-2006

    ...que faci tant de temps que no publiquis cap relat, perquè la màgia que desprenen és, a voltes, impressionant.

    Moltes gràcies pel teu comentari al flog, com ja et vaig dir, ho faig el millor que puc i sé.

    Petonets i cuida't reina!

    Sol_ixent

  • M'ha encantat malgra el dur que és[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 03-08-2006 | Valoració: 9

    Itaca-Clara descrius d'una manera esfereïdor la crueldat que hi ha repartida a tota arreu. Devem fer el possible perquè no s'oblidi. Ens pretenen fer de memòria fràgil i no ho hem de consentir. Devem estar denunciant sempre i qualsevol lloc totes les brutalitats perquè a ningú se li oblidin.
    Una aferrada pel coll
    Josep


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena




  • Cruesa que ens arrenca dels somnis[Ofensiu]
    gypsy | 15-06-2006


    Descrius amb una cruesa ben real la solitud, la mort i les aberracions humanes que deixen com a resultat nens amb els ulls esbatanats per tant d'horror concentrat.

    De vegades costa assumir que la vida per a molts estigui ensangonada i com molt bé dius, sotmesa a condemna impune.


    gypsy

  • puta "democràcia"?[Ofensiu]
    Somnikat7 | 19-04-2006 | Valoració: 8

    Pobre noia...

    "i encara camina per carrers buids, on l'obscuritat del dia i de la nit no hi deixa entrar n'hi un insignificant raig de llum...La nena es trova sola en un "escenari" on el "públic" descidirà per ella, si viure amb tota la pena que portaa sobre o morir... com una altre "formiga" en un formiguer... Algú s'adonarà que hi és? que necessita companyia? q necessita saber la veritat de tot plegat? saber el perquè de totes aquelles mort... d tantes pors i d'injusticies... Saber per poder viure en pau, per fer-s gran..."

    Aix, gràcies pel relat, q m'h aaportat un inmens globus de sentiments, noC però em recorda tantes coses, i tantes situacions semblants...
    Per sort, no estic sola... però desgraciadament hi està tanta gent, que no han fet mal a ningú, q no s'ho mereixen...es mereixerien un estel de somnis, d'alegries i viure en pau i amb moltes facilitats, ETC.

    cuida't Clara!


    Nineta

Valoració mitja: 9.2

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.