Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.

Visca les dones!! Visca la igualtat i la justícia!!

Que cap mascle abusiu torni a aprofitar-se de vosaltres!!

A per totes!!

M'ha agradat el poema, està ben fet. Apa, salut!!

Que ja us toca!
En fi, un bon poema (massa dur pel meu gust).

Una abraçada.

Arbequina.

un camí i dos i tots els que facin falta!!!

Un mua

Ainoa

Hola ITACA!!
Ei et comentaré akest poema amb un altre relat ok??( Ara com no me'l comentis et matu ehh!!¬¬ q del altre enkara ho estik sperant llexa :'( Jejeje).
Apa PeToNsSSss!!

(T'adalantu q m'agradat molt)

Em sembla que no havíem coincidit, però em sembla que estem d'acord en moltes coses, la bandera, els nostres drets i segur que moltes més…
M'agrada molt trobar companyes com tu, que toquen el tema de les dones, resta molt per fer i tot esforç és poc, però estem en el bon camí.

Una abraçada

Carme

M'alegra molt veure com les noves generacions teniu les idees clares i lluitareu per canviar el món.
Un camí llarg que altres van encetar -crec que tu, Clara, vas conèixer un dia a Gràcia la meva dona, que és una d'aquestes-, un camí de rebuig total a la violència i la desigualtat.
Has de viure la vida com la escrius, i el més important, comunicar aquestes idees a les companyes. I també als companys.

dibuixem camins per totes les dones, dibuixem camins de llibertat!!!

endavant, continua així!