Tu escoltem però no em fagis cas

Un relat de: ITACA

I si avui i no demà saltem aquest bassal,
Potser això arribarà a temps
per salvar el que abans miràvem
amb ulls brillants com els dels vailets.

Això ho veuràs tu, això i els quilometres
Que recorres per poder-me abraçar sota
Les meravelles amb les que sovint m'obsequies.

I això crec jo , que les coincidències
Encara aposten amb el destí
Mentre la nostàlgia empaita
Les llàgrimes que encara no hem besat.

Però que fas aquí quiet,
No em facis cas
I tornem a sorprendre, amb meravelles que viatgen sobre llits
De llençols blancs abraçant a lo mes pur ... les nostres llibertats.

Comentaris

  • Molt bé Ítaca[Ofensiu]
    Noa | 01-11-2005 | Valoració: 9

    M'encanta aquesta energia que tens, que mai se t'acaba!Les teves paraules viuran eternament!
    Ara m'has fet obrir una mica els ulls que ja tocava. Gràcies Clara! Petonets!

  • m'grada que em sorprenguin[Ofensiu]
    somriure | 15-10-2005 | Valoració: 10

    " I tornem a sorprendre, amb meravelles que viatgen sobre llits" no perdis la capacitat per sorprendre'ns i deixar-te sorprendre perque realment la tens realment, la vida seria diferent si no no ens quedessin quiets .Molt macu.Petons

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

141997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.