Cercador

Llista categories

Amistat trencada

Un relat de: ITACA

Tantes paraules que s'esborren,
En pocs minuts milers de records
Units a una gran amistat s'acomiaden
Alçant una bandera negra al món.
Quants n'eren ? trenta anys o trenta cinc ?
Ara tot queda arraconat dintre dels cors dolguts.
Dues vides que abans eren germans sense ser-ho
En una trucada escampen els silencis plorosos.
Ara les llàgrimes deixen el seu rostre pel temps.

Comentaris

Afegir comentari

M'agrada molt!![Ofensiu]
Unicorn Gris | 03-08-2006 | Valoració: 10
Positiu:

- És molt bon poema, crec que està molt bé de llegir!

- És molt emotiu, transmet inequívocament el que vol transmetre.

Crític:

- No vull ser tocasons, però... què tal si te la juguessis fent poemes més llargs?

En resum: Està molt bé, felicitats! Un 10 per la originalitat!!!
tristes realitats[Ofensiu]
gypsy | 03-08-2006 | Valoració: 10

paraules que s'esborren, il.lusions que es desfan,
records que defalleixen, malgrat tot la vida continua,
malgrat tot i tothom.

Una abraçada!

PD: abraço la mateixa bandera que portes posada i lluito pels ideals que representa.

Força i paraules!

gypsy
PER MOLT ANYS!!![Ofensiu]
Gorwilya | 25-01-2006 | Valoració: 9
Espero que hagis gaudit molt d'aquest dia, i que complexis molts anys més!!

No recordo si t'havia llegit o comentat... Però, te de dir, que m'ha agradat aquest petit relat, és molt bonic! Quan de sentiment que expressa, trist, però molt ben plasmat! ;)

Petons i una abraçada!!

Gorwilya
una trucada...[Ofensiu]
Capdelin | 10-12-2005
de vegades ens alegra, ens desperta, ens salva...
una trucada de vegades ens fereix, ens fa plorar, ens mata...
També passa amb les cases, de façana maca i un dia cau i tot s'acaba...
però... sempre queda l'esperança que de nou soni el telèfon i l'amistat, a l'altre costat de la línia, digui: hola, com estàs? perdona...
una abraçada!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits

Biografia:

Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >