La vida es bella

Benvolguda Clara,

Un relat oníric amb idees, sensacions i imatges molt interessants. I un pensament filosófic (la vida és bella, gaudim del moment, podem escollir com ens sentim...) força madur per algú tan jove.

No sé si passats tant anys encara tens activat l'avís de comentaris. De tota manera et vaig prometre un comentari i aquí està.

Com pots comprovar he creat un nou perfil. A relats he arribat a tenir-ne sis o set...em fascinava poder ser un autor diferent, escriure des de l'anonimat i des d'una identitat fictícia. Per exemple, vaig crear un nick femení i vaig escriure quatre o cinc relats eròtics...i ningú es va adonar que qui escrivia era un home. Fascinant!

Aquest nick de CDR de relats preten ser múltiple. Tots els que vulguin tindran la clau i podran penjar escrits, pensaments, opinions... Per començar penjaré una proposta . escriure un text amb el títol EL MEU 1 D'OCTUBRE. Com a mínim tinc un relataire dels antics (lisboa) que participarà.

Ja em diràs si estàs interessada en tenir la clau i participar.

Salutacions

Lluís

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

Bon dia nina! Ahir et vaig veure al fòrum i avui m'he aixecat pensant en tu. Un dia com avui (comercial però bonic per la causa), et voldria dedicar aquesta cançó per la gran estimació que sé que sents pel teu pare, com admiració per l'autor d'aquesta cançó. I per la fresca fidelitat al teu nom.

Encara que de vegades ens vulgui enganyar disfressant-se de lletjor...La vida és bella!

Un petó,
cançó

ITACA,

feia força temps que no llegia cap relat teu, i ho trobava a faltar, en ells sempre es respira un aire alegre i de joventut, una vitalitat que et portarà molt lluny, allà on els teus somnis (i la teva musa) desitgin!

M'agrada com, de la manera més simple, barreges imatges de quotidianitat amb somnis i pensaments més enllà de la realitat, donant un nou significat a les paraules...

Si em permets, només voldria donar-te un petit consell, em deixes?... diria que pateixes de publicació compulsiva, escrius i publiques, jo et recomanaria que deixessis reposar els relats uns dies, i els rellegeixis, t'adonaries d'algunes petites errades fàcilment corregibles... però només és una opinió.

"La vida és bella", no ho dubtis mai!

una abraçada,
GB.