A l'Asturiana més maca

Un relat de: ITACA

A tu que Anna que dibuixes
Mirades al cel,
A tu que rius i obres els móns a tothom,
que sempre busques solucions,
Que ets sensible i captivada,
Que ets magnifica .... encantadora.

Comentaris

  • Senzill [Ofensiu]
    almas | 03-02-2006 | Valoració: 10

    Breu però expressa molt be el sentiments cap al'altra persona.M'ha agradat no calen moltes paraules a vegades per dir-les coses.Una abraçada

  • A tu Clara[Ofensiu]
    somriure | 24-10-2005 | Valoració: 10

    Perquè tens el don de expressar en paraules els sentiments, el don de representar el que és l'amistat i donar una mica de tu als que estimes, la màgia que captiva a tots els que et coneixem, el somriure per fer-nos tirar endavant i la tendresa per fer-me seguir creient en els somnis. Gràcies perque és tot un plaer saber que estàs ahi i per la teva ajuda .Un peto enormeeeeeeeee tresor.

  • Quin cor el teu..[Ofensiu]
    AINOA | 23-10-2005 | Valoració: 9

    No conec a Anna personalment pero segur que deu ser una persona genial tal com tu las descrit.
    Es un poeme breu pero es dit tot el que calia.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142003 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.