La societat de l'autoengany

Vaig a un supermercat que es diu "MoltBarat". Al moneder hi duc no més de 30 euros. Amb aquests 30 euros, haig de comprar menjar per tota la setmana per a mi i les meves 4 companyes de pis. Tot un repte. Però en els supermercats "MoltBarat", és possible. Per això hi vaig. M'acosto a les lleixes on hi ha la xocolata. Un capritx és un capritx. Hi ha dues marques. Una, la "bona". El seu embolcall és de color vermell, i en el dibuix es veu com una teula de xocolata cau, esquitxant-t'ho tot, dins un llac de llet. L'altra, és la de marca "MoltBarat". L'embolcall també és de color vermell, i el dibuix consisteix en una teula de xocolata que cau dins la llet. Torno a mirar un embolcall i llavors l'altre. Em sento ofesa. Em dóna la sensació que algú s'està burlant de mi descaradament. Sóc conscient dels diners que duc al moneder. Sóc conscient que la xocolata "bona" no caurà dins el meu carret de la compra. Però també sóc conscient que la xocolata "MoltBarat" té molt bon gust, i me la menjo amb desfici. M'agrada.

M'acosto fins al mercat de Sant Antoni, a passejar per les paradetes de roba. Dues noies, d'aproximadament la meva edat, assenyalen un vestit de dues peces, jaqueta i pantalons, de color blanc, que s'encongirà quan es renti i que té l'etiqueta del coll que rasca. Primer penso que simplement és una burla, però, astorada, veig que s'alcen de puntetes per agafar-lo, i se l'emproven i comencen a giravoltar amb la jaqueta i els pantalons de color blanc, i una diu a l'altra: m'assemblo a la leti, oi? M'allunyo d'allà, amb la meva xocolata "MoltBarat" dins la bossa del supermercat, avergonyida per certs elements de la meva generació. Em consolo (tan pobrement que no m'atreviria a dir-ne consol) veient com una dona, ja crescudeta, s'està emprovant el mateix vestit mentre giravolta dient a la seva amiga: oi que m'assemblo a la leti?

Surto d'allà. Em dirigeixo un moment fins a la boca del metro, per agafar un dels últims diaris gratuits que queden al matí. Mentre miro de no ensopegar, vaig llegint els titulars. Un diu: augment del nombre de nenes que es diuen Chenoa, Letizia, i Chenoa Letizia de Potter. Arrugo enfurismada el diari.

No puc més.

Esclato.

- Estúpida societat de l'autoengany, que es complica buscant la felicitat en allò que creu que s'ha d'obtindre, que sap que no obtindrà i s'acontenta amb falsos substituts, i no s'adona (perquè no deixen que se n'adoni) que es pot ser molt feliç amb la xocolata "MoltBarat" que no duu dibuix, amb roba que no ha sortit per la televisió, i dient-se Laura!

Un senyor s'atura al meu costat, i em mira: pobreta, no sap què es diu