La sexualitat dels dracs

Un relat de: llpages
Els dracs sempre són mascles. No ho afirmo jo, està escrit al Llibre dels Llibres: hi ha una analogia amb els diables bíblics, on se’n fa referència sovint com a dracs i són sempre masculins. Acceptada aquesta premissa, i donat el fet irrefutable que s’han de multiplicar abundantment per poder fer front a la càrrega de treball en expansió a l’Infern (vegeu com està el món, sense anar més lluny), com es reprodueixen els dracs? Quina és la seva sexualitat? Estem davant d’un repte que ha provocat maldecaps als pensadors més eixerits de tots els segles. El que segueix és una proposta que, humilment, en treu l’entrellat d’una vegada per sempre, amén.
Una de les claus per a la solució d’aquest problema cabdal pot estar en les moltes il•lustracions artístiques del drac, principalment les d’abans de la invenció de la fotografia. Totes aquelles pintures, gravats o dibuixos tenen dues característiques en comú, sovint passades per alt. En primer lloc, si el drac es mostra en un paisatge, sempre hi ha una cova al fons; generalment se li ha donat una interpretació freudiana (per allò dels forats negres...), però realment estem davant d’una cova com element més pràctic que una altra cosa. En segon lloc, la verge sacrificada apareix sempre feliç, benaurada, si no radiant, comportament amb prou feines coherent amb l’estat d’ànim de qui preveu una mort terrible. Creiem que la verge és feliç perquè pensa més en la consumació de l’acte sexual, per a ella “un destí no pitjor que la mort", que en l’ús que se’n farà d’ella com a banal instrument reproductor. I és que la cova és el lloc essencial on es produeix aquesta unió carnal, seguida de gestació i part.
I què passa amb la descendència conseqüent? Evidentment, les cries mascles es converteixen en dracs i, per tant, mantenen així l’espècie. Però, i la descendència femenina? Suggereixo que es converteixen en dracs humans femenins, amb tots els qualificatius negatius, insultants i degradants que us pugueu imaginar. Els homes poden ser reptilians però, precisament per aquesta limitació cognitiva (el cervell reptilià no és més gran que una ametlla), mai seran severs o cruels en el sentit estricte de la paraula. Les dones, per contra, poden ser draconianes, i tots en coneixem exemples. Són especialment habituals en l’esfera política, arreu, no cal afegir res més. Unes quantes, no prou ferotges per assolir l’èxit polític, fugen dels cercles mediàtics i entren a la llar o a la vida acadèmica, però segueixen sent refinadíssimes en amargar l’existència del proïsme. És possible que aquesta interpretació no siguin políticament correcta, però respon a les nostres tres preguntes: com es reprodueixen els dracs, per què són felices les verges i per què tots els dracs rèptils són mascles.
Les nostres propostes es podrien provar. L’ideal és que les proves d’ADN apuntessin a la veritat. Les mostres d’ADN es podrien obtenir de dones de temperament draconià, però no de dracs, perquè estan extingits. Les mostres d’ADN del llargandaix del desert Lacerta pyrophorus serien valuoses, però els únics exemplars coneguts a Occident es van cremar en un incendi ocorregut al zoo de Londres ja fa uns quants dies. Si els dracs-llangardaixos encara són vius als turons propers a Lydda (Israel), com afirmen alguns naturalistes de la zona, es podria muntar una expedició per estudiar-los. Recentment s’ha descrit un sistema per mesurar la temperatura de l’aire expirat de pacients asmàtics, i això es podria aplicar al Lacerta pyrophorus a fi d’identificar-lo (no cal recordar que els dracs treuen foc pels narius, altrament estaríem parlant d’un vulgar cuc de terra amb potes). El problema és que no exhalarà vapor ni foc si no és davant d’una jove verge núbil i aquesta subespècie humana és, convindreu amb mi, gairebé tan extinta com el drac. Potser Lady Gaga seria una excel•lent voluntària: “lady” és senyoreta en anglès, o sigui que no ha conegut baró, i “gagà” és com ha d’estar per posar-se a prova tant la seva integritat personal com física.
Si no es pot fer aquesta investigació, encara podríem descobrir la veritat. És possible que molts lectors puguin consultar Sant Jordi (mort el 303 dC) així que Sant Pere els apressi a creuar les Portes del Cel. Sant Jordi és un expert en dracs, en aquest punt no hi ha discussió.
Per als que encara no hem deixat de patir i, a fi d’apaivagar l’angoixa per la incertesa de l’encapçalament del text, suggereixo d’estudiar la sexualitat dels diables: ofereix també una llarga vida de recerca plena de descobriments sucosos.


Comentaris

  • T'has oblidat d'un detall[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 03-12-2021

    Per aquestes terres tenim la Brívia, que segons el costumari és un drac femení, així que potser és la parella procreadora del drac i la que pon els ous que després la Mare de Dragons, i de la tempesta, cuida… segons l’anomenat R.R. Martin.

    Hauries de fer un estudi, sobre la brívia. No descarto el tema de les femelles verges d’humà. Elles, potser per desig carnal, gaudeixin dels favors d’un drac més ben dotat, però també hi ha les beates que no ho veurien de tan bon grat, així d’entrada, després qui sap, però les beates solen ser molt beates.

    Però bé, m’ha agradat aquest petit article sobre els dracs, tot i que el veig inconclús i mancat d’algun detall, com el de la brívia… què hi pinta la brívia en tot això?

    Esperaré el teu proper article.

  • I els ous?[Ofensiu]
    Carles Linares | 02-12-2021 | Valoració: 10

    Fan ous les princeses?

  • I tant que sí![Ofensiu]
    Montseblanc | 21-10-2020

    Tens tota la raó del món. A l'antiguitat, quan encara hi havia dracs, les dones, verges o no, es delien per aparellar-se amb ells. Ho tinc clar des que de joveneta havia vist les portades i dibuixos interiors de CIMOC, on les heroïnes s'aliaven amb dracs que les satisfeien molt més que alguns homenets malèvols. En el que no estic d'acord és en les dones draconianes però no tinc temps per entrar en terrenys pantanosos.

  • Gràcies Lluís Pagès...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-10-2020

    Gràcies Lluís Pagès, per la teua visita i el teu amable comentari, que m'he quedat bocabadat com m'ho has explicat, doncs m'has dit que té musicalitat, és excel.lent, és com escoltar música i també una enhorabona efusiva.
    M'alegre de que t'haja agradat.
    Saluts i cuida't.

  • Bona nit Lluís Pagès[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-10-2020

    Et comente, que t'invite quan tingues temps, aquest últim relat meu, que està editat fa uns dies. Si,... no t'ha passat res, des de l'última visita al meu portal.
    Gràcies i bona nit...
    Saluts i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • Gràcies... Lluís Pagès...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-06-2020

    Gràcies Lluís Pagès, pel la teua visita i el teu amable comentari on m'informes que el meu sonet "El teu nom", es un plaer doblat", i que s'esdevé el miracle de la transmissió. M'alegre molt de que t'haja agradat. Salut i cuida't. PERLA DE VELLUT

  • Gràcies... Lluís Pagès...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-06-2020

    Gràcies Lluís Pagès, pel la teua visita i el teu amable comentari on m'informes que el meu sonet "El teu nom", es un plaer doblat", i que s'esdevé el miracle de la transmissió. M'alegre molt de que t'haja agradat. Salut i cuida't. PERLA DE VELLUT

  • Hola bona vesprada, Lluís Pagès[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-06-2020


    Volia comentar-te que un relat meu, concretament un sonet, titulat "El teu nom", he vist que no m'ho has comentat. Bo, no passa res....però t'ho dic, perquè fa molt de temps que està "recomanat per l' editora" i m'agradaria que em donares la teua opinió, si no tens inconvenient. Gràcies mil, per ser un bon amic virtual.
    Saluts... Perla de vellut

  • Comentari: Sobre l'ADN dels dracs...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-06-2020 | Valoració: 10

    Tot el que descrius, Lluís, m'ha impressionat com és desenvolupa. Esdevenir l'ADN dels dracs, és cosa de bona paciència i de un toc molt especial de ciència-ficció. Ho has desenvolupat molt atentament sobre aquest animals tan mitológics i fantàstics.
    Sobre l'ADN d'aquests animals... en realitat se sap alguna cosa?......................!!
    Molt bé i molt entretingut...
    Salutacions i cuida't...

  • Ornitologia draconiana[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-06-2020

    Home, això no pot ser. Els únics animals que són sempre mascles són els cavalls de les estàtues eqüestres, però com que són de bronze tenen poca tirada a la reproducció.
    Sempre m'he preguntat si els dinosaures tenien cigala o no. La taxonomia moderna els classifica com a aus, així que no aclarim res, ja que aquestes tenen cloaca (la majoria) i algunes penis. Distingir el sexe de les aus només es pot fer a simple vista per les característiques sexuals secundàries, cosa de mal fer amb dracs i dinosaures, ja que tenim pocs exemples per poder comparar. Tots ponen ous, això sí.
    El que dius sobre les dones draconianes és veritat, hi ha dones així. Però també hi ha hòmens, i no queda clar d'on surten.
    M'agrada l'erudició que mostres, tot i que un tractament científic d'aquest tema presenta moltes dificultats, cosa que de cap manera ha de desanimar un autèntic erudit.

  • Drac alat[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 20-06-2020 | Valoració: 10

    El Maestre Omraam Mikhaël Aïvanhov diu: «L'energía sexual es una força que pot comparar-se amb el petroli: crema als ignorants i als maldestres –aquesta força crema la seva quintaessencia– mentre que aquells que saben fer-la servir, els Iniciats, volen per l'espai». Tal es el sentit del dragó alat. He començat amb aquesta nota perquè m'ha semblat que afegeix notorietat als teus arguments... La mitologia dels drac oculta una protohistòria molt remota en que aquest animals alats cohabitaren amb els éssers humans de la Terra. Avui extingits del nostre planeta, habiten en el món d'Umbro, conegut per alguns de nosaltres com el planeta Aldebarán IV. Per cert, és el sistema de reproducció intern que tenen els dragons, és el que fa que sigui molt difícil distingir un exemplar mascle d'un de femella. Nil.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

228 Relats

1006 Comentaris

296924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.