La paraula Gràcies.

Moltes gràcies pel Relat!

La paraula "gràcia" sempre m'ha fet gràcia.
Suposo que ve del llatí "gratus", agradable i és la mateixa paraula que en castellà gratis, en català de franc.
També em sembla que són les disputes teològiques les que la van fer famosa: el pelagianisme, sant Agustí, el jansenisme, el calvinisme; mai han deixat de tirar-se els plats pel cap, d'una manera que ens deixa bocabadats a qui ens ho mirem des de fora.
També són moltes les frases fetes que en surten: donar el tret de gràcia (que en fa ben poca), el dret de gràcia de qui mana, donar les gràcies a Déu, tenir la gràcia al cul. Abans, quan una dona et donava les gràcies, els senyors responien: totes són seves, una cortesia una mica passada de moda, però que sembla a l'origen de la manera habitual d'agrair una cosa. La meva frase preferida és: "millor caure en gràcia que ser graciós".
La gràcia i les gràcies sempre són benvingudes.

Hi ha paraules, les quals hem perdut el significat o s'han convertit en costum lèxic, i per desgràcia. "Gràcies", és una d'elles. Tot i això, de vegades quan l'escoltem amb sentit és una d'aquelles paraules relativament curtes de morfologia, però de gran potència.

Fins aviat,

Neus

Sobre la paraula "Gràcies". És bo donar-a i també "escoltar-la", perquè és bona i reciproca.
Aquí sí que t'has lluït, amb l'assaig.
Enhorabona.

(A veure quin dia arribe a tenir 603 relats, ha ha ha ha. A veure si prompte edite un altre).

Cordialment.

Que passes un bon cap de setmana.

gràcies és una paraula que es diu per costum, simplement per un tema educatiu. Però un gràcies conscient i sincer és un gràcies que va més enllà i que té un valor molt més profund.

Gràcies per aquesta boníssima reflexió, i pels teus amables comentaris als meus poemes.

Una abraçada i bon cap de setmana Joan.

Rosa.