La mort: llum en vida

completa el trencaclosques de viure. Hi ha moments que hem de ser amos de la nostra persona per sobre de qualsevol imposició, fins i tot de les imposicions religioses...
De vegades morir és la llibertat en el nostre camí.

Salut.
onatge

Em costa acceptar la càrrega mortal del teu relat (no la forma, el que manifesta).
Vida empresonada.... i si la clau per sortir és al pany de dins ?

Et trobem a faltar molt, Anna... escriu qualsevol cosa! El que et surti! De dins o de fora! Del cel o de l'infern! Desfoga't d'una vegada i fes tremolar el dimoni!

Un petonàs amb amor!


Sergi

la llum en vida però en la mort que? foscor? llum? no rés? la vida t'empresona i la mort no? poema molt ben escrit i ens porta a una reflexió. M'ha agradat.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Tu ho has dit "La mort: llum en vida".

!Que és la mort...
Dons tot te un començament, una prolongació i un final, en aquest cas una vida.

"La mort llum en la foscor de la meva vida". Una frase excepcional.
Tindria que ser un plaer, i no pensar en una cosa desastrosa i amb molta por.

Per que viure atemorits, si al final tots acabarem amb aquest destí.

"Pau eterna" quans demanen aquesta felicitat per que se'l hi compleixi.

Egoistes som acaparant en aquest moment uns grans plens, despreocupant-se que ens depararà en el futur.

Llegeix un dels meus relats. - Tant costa morir-se!

Sempre hi ha un motiu per viure. Això és el que jo crec. A vegades sembla que no hi ha cap més surtida que la mort. Però tu escrius molt bé i a nosaltres ens agrada llegir-te, això ja és un bon motiu perque continuis vivint i escrivint.
Segur que has escrit aquest poema en un moment de depressió. M'agradaria poder donar-te una mica del meu optimisme.
Una abraçada molt forta.
Irene Tironi.

A mi no m'ha fet sensació de ser sobre l'eutanàsia, sinó més aviat de desitjar la mort com a sortida a una gran pena i tristesa...

El meu consell: no crec que desitgis la mort, el que vols és la fi del dolor, i per sort hi ha més sortides al dolor a part de la mort.

Ànims i una abraçada

Pau eterna? És clar, després de tant de sofriment el millor és restar mort, quan s'ha viscut el dolor sense esperança.
Per sort, ja es parla de que l'eutanàsia serà legalitzada. Ho serà? Aquest govern socialista, encara que amb moltes greus mancances, ens promet coses molt millors que els especuladors i dictadors de la dreta.
Segur que hi ha molta gent que ho està esperant.

Una abraçada!


Sergi

aquest poema teu m'ha deixat d'una manera molt extraña
primer no l'he entés, pero després he vist la manera de la cual has fet que unes poques paraules tan senzilles han dit una cosa tan complicada i a la vegada tan certa

m'agradaría que puguesis llegir el meu primer poema que m'han publicat a aquesta pagina que vaig descubrir ahir i em diguessis que et sembla

una abraçada!

marina

Aquest poema teu fa pensar...i molt! L'infern es passa durant la vida, uns molt més que els altres ho passen malament, uns besan el cel cada dia que es llevan i els altres només veuen les tenebras entremig de mal de caps i una pila de problemes. Moltres vegades he pensat que tota persona que mor es retroba amb la llum de vida i allà ningú veurà la foscor i potser tots serem molt feliços.

tan directe, senzill i expressiu. Sí, per a les persones que ja no tenen res en aquesta vida, només patiment i tenebres... potser la mort és l'única esperança, l'única llum.

Val a dir que tinc la peli mar adentro baixada, i de seguida que pugui la miraré! (em servirà encara més per entendre tots els versos d'aquest poema- o, a sentir-los més, podríem dir, perquè entendre crec que ja els entenc)

molts petons, i gràcies pel teu comentari! et seguiré llegint, perquè veig que tens molta cosa publicada i que val la pena!