La mirada

Però el poema rima que dóna gust llegir-lo. Aquest va ser el primer poema que vas publicar aquí i és rimat, et felicito per aquest esforç, no és fàcil rimar poemes, però si ho aconsegueixes... aquests tenen més musicalitat i alegria.

i caic en el pou de les hores sense transcórrer,
En la subtilesa de la mar que llepa la sorra.

Em mires i descuido el cor en les teves pupil·les
Que lentament s'alia amb el ritme de les ones tranquil·les.

Gràcies, d.

ve amb retard però arriba, mmm, com passava antigament a la Renfe (continua passant?).

Aquest és el primer poema penjat aquí a Rc, mmm, constant de cinc estrofes de quatre versos cada una i amb rima preferentment consonant. Expliques una mirada, mmm, bé no una qualsevol si no aquella mirada, única i ben definida.

Mmm, un poema bell, sense estridències. Llàstima que en la negra nit no veiem res, mmm, ens queden els records. Mmm, molt bé.

He vist que tenies tota una pila de relats i volia, llegir alguns, però primer el primer de tots, i veure com va canviant (si es que ho fa).
Poema senzill, tendre amb rimes clares, no gaire rebuscades, i un tema etern però bonic, una mirada, un mon, uns ulls i un record. A tots ens pasa això de recorda, de passejar i pensar en algú.

...que tantes vegades deixem relliscar damunt persones i coses, pot enriquir-nos no sols el dia, sinó potser també la vida.

Ben sovint ens oblidem d'observar l'entorn, allò que tenim al voltant, allò que s'esdevé prop nostre. És aleshores quan ens cal recordar que els ulls, la mirada, ve de molt endins... i molt endins pot arribar.

Fins la propera,

LLIBRE

veig que t'agrada la rima, és un bon exercici i et queda força bé. Primer m'he pensat que parlaves d'algú que es mor, després m'ha semblat que és algú que se'n va, que canvia de lloc on viure.

Es molt bonic nena!Les rimes i tot genial!No deixis d'escriure!:)

Que xulo! En serio, està molt bé! És el teu primer escrit que llegeixo, i l'he trobat molt bonic!

No sé perquè però he fet el comentari igual al primer
poema que publicares. No l'havia llegit i és molt maco. Anims i a seguir escrivint. Passa a passa. Dia darrera dia per a través de les nostres amigues les paraules de cada cop definir i escriure millor el que sents.
Una abraçada per part de tots els que ja saps.
Josep

ostres sandra, akest poema ta mol pero k mol be! en seriu....
km tu deus fer.......!
FELICITATS noia!

com molaaaaaaaaa