Stop

Un relat de: Bianca

Deixa ja de perseguir-me
a través de l'amargor dels records
que rere la seva gran bellesa
tan sols amaguen dolor.
Moriré sense tu, moriré sense res.
Ni tan sols restaran els silencis,
els sentiments trencats en la foscor.
Viuré les meves últimes hores
en la més immensa soledat,
envoltada d'un mar de llàgrimes
plorades pels meus ulls indefensos
com tota jo em sento indefensa.
El meu oblit serà la meva herència,
les runes de la meva fragilitat.
La meva venjança serà la meva absència,
la meva condemna serà el meu desig

Comentaris

  • mut...[Ofensiu]
    deòmises | 16-12-2008 | Valoració: 10

    La meva venjança serà la meva absència,
    la meva condemna serà el meu desig


    No cal afegir res més en aquest comentari, Sandra... Seria sobrer tot el que et digués... Però és un poema tan tristament bell, tan bellament trist, que no cal complementar-lo. La mida justa, les paraules justes. I aquest final, turmentant...

    Gràcies, d.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bianca

165 Relats

332 Comentaris

212949 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
The sea will crowd us with lovers at night
There's nothing like this built today
You'll never see a finer ship
Or receive a better tip in your life