Paraules mai dites

...que no et llegia. I segueixes tenyint les teves paraules amb una malenconia extrema, que arrossega amb elles tota una essència forta tot i semblar feble.

Seguirem amb a tinta verda, si cal, que és el color de l'esperança, sempre.


d.

tristos per la buidor i la pèrdua que expressen. tan mateix aquest vaixell a la deriva ben segur a l'albada trobarà un nou rumb

una salutació mataronina
joan ;-)

M'ha quedat clara la sensació de buidor. El mar és tan immens que ajuda a aquesta imatge. Un poema concís, directe i clar. M'ha agradat molt i molt! Una abraçada.

Aleix