La màgia del silenci

de carícies
m'ha costat mot arribar aquí,
però ara ja no me'n moc

Domines perfectament l'art d'escriure i et concentres en el missatge.

Un missatge que ens arriba elaborat en forma de prosa poètica absolutament tangible i real.

Abordes, sense temences, el tema del silenci. Per aquest sol motiu les teves obres ja tenen un valor afegit important: no tothom gosaria fer-ho amb tanta consistència i elegància.
Ben segur, ja ho deus haver fet, però si escrius la paraula silenci en el cercador de RC veuràs que hi apareixen força relats (molt poc comentats però extraordinaris). Són tants que em semblaria injust citar-ne algun de concret, però creu-me n'hi ha de preciosos com els teus.

La majoria d'obres teves també són una invitació a reflexionar sobre aquest excés de silenci que va envaint la nostra societat (llegiu: "El silenci esquerda", per exemple).

Primer ens ofereixes el silenci com un bàlsam (tal vegada màgic i imperceptible) per afrontar l'enrenou urbà: aldarull, rodes acompanyades de la pressa que ens devora i contamina. És com una "guerra".

En tancar els ulls canvies d'àmbit: una platja sense boires (cabòries o fum gris, probablement del primer passatge) i et converteixes en una illa de sentits i bellesa.
Les inquietuds a la porta (amb la seva bel·ligerància inclosa): perfecte!.

Un illa, però, metafòrica, perquè és la teva llar que reclama oblidar una ciutat que ja no entén el significat d'una carícia. Tanmateix tu sí que en preserves el significat.

Enhorabona.
Una abraçada!
: - )

ostres, és preciós!!!! gràcies per l'aclariment al forum sino no podria llegir a una de les autores que més m'agraden per la sinceritat i capacitat que tens depoderparar el món i escoltar-te, molt bon relat, deliciós.

Gràcies!!!!

Poques paraules però molt plenes de significats. Quan podem comprendre aquest silenci, viatjem cap a l'inmensitat de nosaltres mateixos que esdevenim la barreja de tots els elements més màgics.
Amb les presses i els sorolls del dia a dia, se'n passen desapercebudes moltes coses. En aquests instants de pau i silenci es fan visibles els petits tresors amagats.


Molt bonic, una mirada esperançada cap a endins!

Una abraçada i fins la propera!

M'he estat llegint uns quants relats teus... un gran descobriment... no m'agrada, en general, deixar comentaris... m'has deixat molt bon regust de boca i m'agrada com escrius.
Un petó