Cercador
La mà, dóna'm la mà
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Les mans. Dóna'm les mans! la calidesa, el tacte,
que crema el fred del cos en la marea alta
que immòbil va gronxant les restes del naufragi.
Dóna'm. Dóna'm la mà i palpa aquest instant
que beuré dels teus llavis, la set que estronca i raja
en surfing de carícies vencent la desmemòria.
Deixa que el temporal ens arrabassi el crit
que ens acallà per sempre, sudari de llençols
gèlids de tanta absència.
I per l'escletxa esmuny-te del mur que el destí alça
iceberg de records que la deriva bressa
i sura en blocs de gel de tant d'amor glaçat.
Comentaris
-
Mmmm... les mans...[Ofensiu]Leela | 05-04-2006
se senten tantes coses donant-se la mà....
Primer les mires i et semblen meravelloses, en la seva justa mesura, ni massa grans ni massa petites, amb unes ungles perfectes i uns dits fort, i les venes que sobresurten just el que cal..
i quan les toques, o et toquen... sembla que els sentiments s'esmunyin per les emprentes i que cada petit porus per on abans, degut al nerviosisme, només hi sortia gotetes de suor, sembla que hi surti ara gotetes de desitjos que volen infiltrar-se entre les mans de l'altre.
Una abraçada lluna!!
No paris d'escriure i gràcies per mostrar-nos-ho!!
Una abraçada,
Leela
-
hola ;))[Ofensiu]Àfrika Winslet | 22-03-2006 | Valoració: 10
un poema molt maco, lluna... m'ha fet molta gràcia això de les carícies que fan surfing jejeje! És una bona imatge, bona idea.
Petons! -
Cremar el fred: tot un reclam.[Ofensiu]Jofre | 22-03-2006 | Valoració: 10
Tot un elogi de la calidesa i la bondat del tacte.
Molt sensual i ple de referències explícites, modernes i tangibles.
Ens convides a vèncer l'absència i viure lluny de qualsevol naufragi: excel·lent.
Ho segueixo dient, és poesia per ser declamada i interpretada.
Totes les imatges són precioses. Des del surfing de carícies a comparar el destí amb un "bloc de gel (un iceberg de records; un mur) que es desglaça i va a la deriva...". I el sudari de llençols gèlids!
El secret dels teus poemes és que són molt vitals i optimistes. Són per llegir-los i dir: és veritat, aquesta noia té raó i ho diu sempre amb molt de tacte i calidesa.
Continua escrivint!
Sort!
-
una mà [Ofensiu]jaumesb | 20-03-2006 | Valoració: 10
ho és tot, és l'inici
-
Preciós poema[Ofensiu]Guspira | 19-03-2006 | Valoració: 10
Bones! No t'havia llegit mai encara! Crec! Però m'ha agradat descobrir-te amb un poema tan bonic, tan arrossegador... Seguiré llegint!
Genial aquest final:
"I per l'escletxa esmuny-te del mur que el destí alça
iceberg de records que la deriva bressa
i sura en blocs de gel de tant d'amor glaçat."
Una abraçada
GuSPI -
Sols en tinc 2!!![Ofensiu]cassigall blau | 17-03-2006 | Valoració: 10
...i te'n mereixes 1.000, Teresa!
Una abraçada
pere
Valoració mitja: 10