la JASMINA del número 26

... que m'he posat a llegir aquest relat pel nom, que m'ha cridat l'atenció... Conec una Jasmina, que m'és molt propera, properissima, la conec des del moment que vaig néixer i tot :P
I quan l'he llegit, m'he trobat amb un text que potser m'hagués anat bé de llegir l'any passat, ja que demostres que tothom es mereix el mateis tract. Que més dóna qui siguis, si ets algu?

Merci Capdelín, per posat aquest nom en un text!

Petooons!

Lady Aliena

M'agradat, es demostrat tindre un gran cor.
i el que m'agradat es que no marginas a ningú, tingui el nivell que tingui.
molt bé.

és el que transmet aquest realt... la veritat és que jo de poesies no hi entenc, o sigui q no esperis una crítica literària... només et puc dir que m'ha agradat la història, en poques paraules ens has fet molt propera aquesta jasmina i totes les jasmines del món.

veritat, preciós... I ple de dignitat! Vola, la Jasmina sobre catifes de colors? Potser en els seus somnis, tandebò sigui així

Thalassa

Ei! m'ha agradat aquest poema! trobo q has clavat la descripció! Com algú altre q no recorod el nick... allò de "la uni" aix!! sembla no acabar d'ajustar-se... però potser alhora, li dona certa realitat (quants hem anat a la uni!) i pq a mi, em situa a zona universitària, és a dir, pedralbes, on hi ha tanta gent altiva q ni tan sols saben demanar disculpes pq el terra està moll... felicitats!!

I tan bell com els altres, aquest que he llegit. M'ha agradat molt, moltíssim... Com escrius així? I les idees que ens transmets... waw...
l'ésser humà tendeix a infravalorar el que està per sota seu... el que no sap, és que tots som al mateix nivell, i que, quan caiem, ens fem el mateix mal.
mil petons maco!
AnNna

felicitats!!!
treus temes de sota les pedres, originals, tendres, sensibles, i necessaris alhora...
m'ha agradat, sobretot frases com la dels peus arrogants, i escoltant els silencis de veïns altius...
també he de dir que la frase "quan vaig a la uni" no m'acaba de convèncer... potser un "quan em llevo"...no sé...però bé, ja saps, és el teu poema, i no deixa de ser fantàstic!!!!

me'n alegra saber que no sóc la única que passa de puntetes quan han fregat, i diu bon dia, evitant la indiferència, i el mal que deu fer sentir-se infravalorat/da i invisible...
un petonas!!!!
salut i revolta!!
xivi