La Gioconda

Experts investigadors del camp de les arts han descobert l'enigma del somriure de la Gioconda. En el suposat castell on va residir Leonardo els darrers anys de la seva vida hom (que no és ningú en concret però que està a tot arreu) ha trobat un antic manuscrit (òbviament escrit a mà) que desvela aquest misteri de la humanitat (i no perquè el manuscrit estés impregnat d'humitat).

Després de llegir-lo col·locant el full davant d'un mirall i amb el lector de cap per avall (únic sistema per aconseguir comprendre els símbols emprats per Da Vinci), i després d'adonar-se que el text estava escrit en una estranya llengua que es veu que només es parlava en la intimitat, aquest és el resultat de la descodificació:

"Sóc la Gioconda
i sóc la monda.
En Da Vinci em va pintar,
però el molt bandarra no va pagar.
Sort que jo passava l'estona
llegint "la psicologia de la mona".
Però en Leonardo havia de pintar
un somriure que fes engrescar,
i amb el text quedava espantada
i amb la boca garratibada.
Vaig triar els relats d'un nin
que es feia dir Capdelín.
Allò era un riure automàtic
i em va quedar el somriure enigmàtic".

Salut!

LLIBRE

Molt original, tant aquest com tots els demés que he anat llegint a l'atzar.
També et volia donar les gràcies per un comentari que feres a un relat meu, ja que és molt bonic el que m'has dit.

Capdelín ! De qualsevol tema que et proposes, ets capaç de fer un bell escrit. Aquesta gioconda és excel·lent!

I sempre reparteixes bon humor, paraules adornades d'ironia, de carinyo, d'admiració a tothom que comentes. I a més a més, saps fer unes crítiques estupendes. Em tens fascinada!

Un petó i més inspiració..... si això és possible!

el teu sentit de l'humor. I la poesia també!
si et guies per un tall de lluna de foc blanc... no m'estranya que facis poemes com els que fas.

Un petó ben sincer