LA FONT TRANQUILA DE LA LLIBERTAT

Un relat de: kefas
La llibertat

La llibertat és un país petit
que sap mostrar les raons amb paraules
on els herois no són fills de les faules
i l’estendard no embolcalla els botxins

La llibertat és el rompre les baules
d’un cadenat d’humiliacions
amb un sol crit, el crit de milions
de veus de pau sense tiranosaures

La llibertat és el ris d’un infant,
que es mou airós amb l’alè de sa mare,
quan un petó li fa, dolça, a la cara

La llibertat és un pit bategant
ben compassat amb el de la natura
i l’infinit com patró de mesura.

Comentaris

  • Lllibertats[Ofensiu]
    kefas | 23-11-2017

    Com la salut, de la que només notem la seva absència, som conscients de la llibertat quan ens la prenen.

    El desig ens mou a interaccionar amb el món. Aquesta interacció s’ha d’efectuar en el marc de la regla d’or: “No vulguis per als altres el que no vols per a tu. Has d’acceptar que els altres vulguin el que vols per a tu”. I si, acomplertes les normes bàsiques acordades de respecte en la convivència, aquesta interacció no és possible en algun dels seus aspectes, d’això en diem manca de llibertat.

    Si, podem parlar d’accions intimes i públiques, internes i externes, i entenc que la llibertat ètica és la possibilitat d’efectuar-les totes. I, per això, l’amputació parcial de la capacitat d’actuar defenestra la llibertat.

  • Lliure[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-11-2017

    Percebo la llibertat com cercles concèntrics el centre dels quals sóc jo. De vegades, el cercle més petit, el de més a la vora a mi, és tota la llibertat que necessito i per tant és completa. És una llibertat petita, íntima, que només és a dins meu, però es meva i és plena. En altres ocasions, la llibertat està marcada per un cercle més gran, que n’engloba d’altres... Com més gran és el cercle i més allunyat està del centre, més difícil és d’assolir la llibertat. Però sento que la MEVA llibertat no me la dona ni me la pren ningú, és com jo em sento, un sentiment i una sensació, i ja poden venir intolerants d’un cantó i d’un altre, lleis i decisions injustes, que jo seguiré sent lliure, completament.

  • Paraules torturades[Ofensiu]
    kefas | 05-11-2017

    El pensament es fa amb paraules. I les paraules que tenen significat relaten allò que passa. La tàctica per impedir el relat d’allò que passa és destrossar les paraules. És el que estan fent. La paraula llei no relata el que és la llei i la paraula democràcia s’ha ofegat en el temporal que han engegat els pervertidors del llenguatge.

    Els que estimem les paraules tenim el deure de intentar preservar-les de la roïnesa dels que les fan servir com armes per destrossar l’adversari. Podem pensar fins els límits del llenguatge. Si el perdem, també perdrem el pensament.

  • Llibertat depensament[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-10-2017 | Valoració: 10

    Tenim llibertat de pensament, el podem fer servir? Crec que ara, no. Com es pot prohibir la llibertat de pensament! Si penses cap el centre, si; ara, si penses en la teva terra, llavors no en tens, tot és prohibit, il·legal, infernal. Sort que això no és cert, encara que ens ho vulguin fer empassar. Una forta abraçada.

    Aleix