La Flor de Pasqua

Un relat de: joandemataro


I

Ara, que la Flor més Bella, s’abandona a si mateixa
i, en silenci, mor vessant llàgrimes de sang;
com a ofrena de la joia viscuda.
Ara, que encara recordo
que jo sí he viscut el Nadal.
Ara, que ja li guardo les guirnaldes i el record.
Ara, em pregunto…



II

Què ha fet que compartíssim les menges plegats
fent del caliu familiar el nostre Centre,
i que agafats de les mans, buféssim alhora els núvols
mentre cantàvem nadales , petits i grans .
Què ho ha fet si no ha estat aquesta saba ancestral
que ens ve regalada, per retornar a la terra .

Què ha fet que el Tió tornés a ser màgic el dia de Nadal,
que la il.lusió viscuda tan intensament
fos Una, fos Nostra, a la fi.
Què ho ha fet si no han estat aquestes llavors
que només creixen en ànimes fèrtils,
adobades, amb dedicació i esforç, des del Gènesi

Què ho ha fet sinó?



III

Ara, que la Flor de Pasqua, mor en silenci,
li escortaré la grana.
Si pogués germinar dins meu
li guardaria fidelment l’essència
i el seu color enamorat.



Photobucket


Comentaris

  • Una altra vegada[Ofensiu]
    Materile | 04-01-2012 | Valoració: 10

    Quin poema tan especial, tot i haver-lo llegit abans m'ha tornat a temptar, a visionar-la amb els pètels o fulles vermelles con la sang.

    Et felicito, Joan pel poema i per l'exquisitesa dels teus sentiments confegint paraules com música celestial.

    No podia anar a dormir sense dir-t'ho una altra vegada.

    Una abraçada, Joan, i que la sort d'aquest any duri fins el proper any i la propera Flor de Pasqua.

    Materile

  • Repassada i reflexió[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-01-2012 | Valoració: 10

    Ara que han passat les Festes, llegir el teu poema em serveix en safata l’ocasió de fer una repassada al que tot just acaba i una reflexió al voltant d’aquestes dates.

    Ah! Jo encara tinc la planta de l’any passat, que contempla amb complaença a la d’enguany...

    T’envio una abraçada nova, com l’Any que hem encetat i que desitjo que et sigui bo de veritat i ens permeti continuar en contacte,
    Unaquimera

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 29-12-2011 | Valoració: 10


    Un poema que no pot deixar a ningú indiferent. Quina gran sensibilitat que mostres Joan. Tan sols em resta felicitar-te per aconseguir aquest poema que transmet l’essència que duem dins.

    Una forta abraçada i Bona entrada d’any

  • La Flor més Bella[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-12-2011 | Valoració: 10

    Sensiblement comparteixo el teu relat, Joan.
    Sensiblement i amb dues netes visc amb estimació la Flor de Pasqua.

  • Feliç any vinent[Ofensiu]
    Carles Ferran | 29-12-2011

    Feliç any vinent, Joan, i gràcies pel teu comentari a “Inici i comiat”. L’has clavat. Efectivament el poema de comiat és més llarg que el d’inici. Què menys!. Si al sortir d’una relació no tens molt més, si no t’has enriquit, si només queda recança i buidor...de què ha servit?. D’això va, i no sempre és així, requereix un aprenentatge vital i un sentiment lúdic compartit.
    En fi, feliç any vinent, sigui nou o de segona mà, que amb els temps que corren... més val que ho aprofitem tot.

  • Preciós[Ofensiu]
    Laia | 29-12-2011 | Valoració: 9

    Gràcies per aquest poema de Nadal, que ens recorda a tots els bons sentiments viscuts.

    Bones festes!

  • Bon any company!!![Ofensiu]
    free sound | 28-12-2011 | Valoració: 10

    I que ens seguim enamorant de cada flor,
    de cada color, de cada poema,....
    Feliç 2012

Valoració mitja: 9.83