La filla del senyor Borràs

Anys 50. Fred, pluja. El senyor Borràs, enfonsat dins la butaca, amb la pipa a la boca i els ulls perduts en l'infinit no es pot treure aquella idea que l'obsessiona del cap. És tan cruel. Com li pot haver fet això la seva filla?
I ara sol. Sol dins d'una casa que li sembla caure a sobre. Encara si hi hagués l'Antònia!
L'Antònia era la seva dona. Es varen casar fa una pila d'anys, ja ni se'n recorda. Però un dia es va començar a posar malament; cada vegada estava pitjor. Tremolava, suava. Fins que després de patir molt la va dinyar.
Ja ho deia el metge. Sempre, quan la visitava, anava fent ballar el cap negativament. Pobre doctor Felip! Coneixia a l'Antònia des de criatura. Ell, ara, ja és un home madur. Té una filla que està casada i amb dos nens. Els seus néts. Són una preciositat. El gran ja té deu anys, no vos cregueu! L'altre dia va venir plorant de l'escola. La seva mestra estava de mal humor i ho va pagar ell. No és just que perquè el seu promès s'hagi enfadat amb ella ho paguin les criatures.
Aquell noi és molt bèstia. Treballa al moll de traginer. Amb això ja està tot dit.
Cada nit s'ajunten uns quants companys i es juguen tot el que han guanyat de dia. Després li ha de demanar calés a sa mare per poder menjar. I la pobra dona ha de fregar escales perquè el seu fill es pugui jugar els cèntims que ella guanya. És vergonyós, però com que és el seu fill... Aquest barrut!
Era d'aquelles persones que ronda totes les tavernes del moll i que coneix a moltes dones. I no sé per quina mala pega va conèixer la mestra del nét del doctor Felip. La tracta com a les altres, com les que coneix per les tavernes, i li fa la vida impossible. Des que va amb aquest noi està molt diferent. No està per res, i tracta a batzacs a les pobres criatures. Aquests dimoniets disfressats d'àngel.
Sort que després s'ho conten al seu avi i els hi passa tot. Perquè el seu avi és molt bo i els consola.
El seu avi. El que cura a tanta gent, però que no va poder curar a l'Antònia, deixant sense mare i esposa a la nena i al senyor Borràs.
I ara, pobre senyor Borràs, tot sol. Per què li haurà fet això la seva filla...?