Algú s'ha fixat? (Culpa)

Un relat de: Jordi Butxaca Gumila

Algú s'ha fixat alguna vegada com crema un llumí?

Algú s'ha fixat com, poc a poc, es va consumint?

Primer una gran flama que després es va apagant; que del cap passa al cos, i va baixant.

Poc a poc, el cap es va torçant. I fins i tot arriba a caure.

Poc a poc, impecable, el foc va fent el seus estralls, reduint allò que era pura energia i veritat en una pila de cendres que no serveixen per a res.

Algú s'ha fixat com surt un brau a la plaça?

Algú s'ha fixat com, poc a poc, es va fatigant?

Primer, amb molta empenta, llueix les banyes dalt del cap amb orgull, desafiant-ho tot.

Poc a poc, després de fer cridar la gent, es va cansant d'aquella cursa sense fi.

Poc a poc, l'hora de la seva mort se li va acostant. Fins que arriba el moment. Aquella fúria tremenda es redueix a una pila de carn, a una cosa vençuda. Ha sigut víctima de l'abominable odi de l'home.

Algú s'ha fixat com ha sigut el meu amor?

Algú s'ha fixat com, poc a poc, es va anar perdent?

Primer una gran passió que em cegava els ulls; després, els mateixos ulls veuen aquella passió que els cegava.
Poc a poc anava veient la raó i m'anava consumint. Poc a poc, lentament.

Poc a poc no sabia per què tenia que estar al seu costat.

I allò que era tan gran i bonic s'anava fent insignificant i enormement dolorós. De qui és la culpa?

Algú s'ha fixat com es crema un llumí, o com surt un brau a la plaça?

Algú s'ha fixat com ha sigut el meu amor?

No hi ha culpables.

Comentaris

  • fins al final[Ofensiu]
    gharbi | 07-08-2008 | Valoració: 10

    Algú s'ha fixat? Una pregunta que fa tremolar! Tenia por de que acabessis culpant ... Si tot és culpable perquè res té la culpa!!!

    Jo m'he fixat que s'ha d'anar vivint, fins al final ...

    M'agrada també ...

  • Totalment real[Ofensiu]
    Tisores | 30-06-2007 | Valoració: 10

    És un pensar en veu alta.
    És posar uns símils molt apropiats.
    És llegir en primera persona.
    A quanta gent més li deu haver passat?

  • Comparar[Ofensiu]
    ciosauri | 22-06-2007 | Valoració: 10

    El llumí, el brau: dues imatges molt diferents, molt plàstiques, molt contundents. Fan entendre perfectament al lector la intensitat de l'amor i el desamor viscut. Si escriure és explicar, de nou, des del propi sentiment, aquesta reflexió personal ha trobat una bona idea per expressar-se.

  • jo si m'hi he fixat[Ofensiu]
    mangels | 30-05-2007

    però tampoc es per no veure més enllà, de fet si ens hi fixem...tot te un cicle, fins i tot la nostre vida, ens mouem per cicles, a temps ens agrada esquiar, després ho deixem i anem a jugar tennis, o simplement agafem els pinzells i ens posem a pintar, amb força, admirant fins i tot els quadres que fem...i de sobte, això s'acaba i després ens posem a llegir i llegir llibres sensa parar, i no hi ha res que ens agradi mes que això... pero tot d'una agafem una passió per la fotografia , i el mòn ens gira vers això... però també s'esbaieix ...
    llavors tot te un principi i un final en aquesta vida...fins i tot l'amor, malgrat creure en l'amor etern...el que dura tota la vida, també això ens pot donar l'esquena, o fins i tot canviar ...en fi.... el teu comentari m'ha sugerit tot això...ja veus.

Valoració mitja: 10