La festa a la societat adolescent

Hi ha uns interessos a la societat -sovint semblen econòmics, però jo crec que hi ha motius ideològics darrere- que volen fer creure que només hi ha un model d'oci, que la manera de relacionar-se amb la gent és la que diuen que fa la majoria.
Ja passava fa trenta anys, i amb petits canvis de decorat, continua passant.
Aquesta mateixa societat, intenta que qualsevol persona que discrepi de la visió general, sigui tinguda, com a mínim, per rara: i aconsegueix sovint marginar els joves que s'hi enfronten.
Als darrer paràgraf, dones el primer motiu del perquè existeix aquest estat de coses.
Per a ser pares, no es demana cap títol ni carnet. Fins i tot, com menys capacitat s'està, més fàcil és acabar tenint fills.
Jo en tinc dos de fills -ja universitaris-, i opinen com tu. No he fet res especial, només emprar el sentit comú que com deia un professor que vaig tenir de petit, és el menys comú dels sentits.
Les drogues? No les he amagat mai, de ben petits han vist i s'han esgarrifat davant persones deteriorades per la coca o l'heroïna; De sempre que he sentit olor a porro els he explicat què era i qui el fumava, tot comentant que mata les neurones.
L'alcohol? no els vaig pas amagar que l'oncle X, va morir per alcoholisme, que era més fort que la seva voluntat, que cal conèixer els propis límits. Els he explicat -des de punt de vista científic- perquè el nostre organisme en tolera una mica i on és el límit.
El sexe? Mai hi ha hagut cap misteri, si alguna vegada van entrar de petits a l'habitació dels pares en un moment inoportú, senzillament els vam explicar què era el que fèiem i que volíem estar sols. Van saber de petits quins dels amics de la família eren homosexuals, quines malalties es podien agafar i com fer per evitar-les. Senzillament perquè en parlàvem tot dinant com de qualsevol altra tema.
I l'hora de tornar? Mai de la vida, ni una sola vegada els he posat límit. Si no havia aconseguit que fossin responsables, no ho aconseguiria amb limitacions.
Vol dir això que mai hem tingut cap problema? No, més d'una vegada ens hem posat nerviosos i hem acabat xisclant i amb morros, normalment només una persona, però no dura més d'un quart d'hora. I si m'he equivocat o o la meva dona, ho admetem tranquil·lament.
El resultat, i ja són prou grandets ara, és que no tenen cap espacial interès en anar a la discoteca, sense negar-s'hi si un dia alguns de la colla hi van. Segur que han descobert sistemes de lligar basats en altres activitats, i de fer altres activitats d'oci, especialment en la seva versió més friki.
Crec que els joves heu de reivindicar que en sou molts els que no formeu part del tòpic que la societat mostra, que la maduresa no és qüestió d'edat -l'experiència, inevitablement, sí-, en definitiva que tot està per fer, i tot és possible.
Espero que si a l'edat que tens ja ho veus, el dia que tinguis fills, sabràs com els has de tractar, sense necessitat de carnet ni res…

Canvi de tema, coses tècniques:
Hauries d'aprendre a posar millor les puntuacions, sense comes un text pot esdevenir difícil d'interpretar. Sé que per a l'autor és difícil, perquè quan escrivim sabem perfectament què és el que volem dir, però convé posar la ment en blanc i rellegir per veure si ha quedat bé.
També hauries de familiaritzar-te més amb els guions llars (-), tinc un petit assaig que ho explico Signes… , i no deixar, per exemple, un espai abans de l'interrogant.
Amb aquests detallets, et millorarien els textos.
Una abraçada.

Tens tota la raó. A vegades jo també em pregunto perquè em de fer el que tothom fa? jo fins i tot passo de sortir de festa per la nit, m'és ben bé igual el que facin els altres que jo vaig a la meva.

No t'aturis

Juseph