Flaixos i passarel·les

Tenia 18 anys era alta i prima, tenia bastant pit, cintura marcada, poc cul i una cara maca capaç de travessar pantalles i passarel·les.
Feia poc temps d'ençà que entrà en aquest món, però li agradava que el fet de passejar-se amb bikini, un pentinat espectacular i milers de capes de maquillatge li oferís un salari digne, és més, fent primer de carrera, és el millor que li podia passar. A més es sentia important quan passejava per davant de quatre burgesets amb grans i lluminosos focus que l'il·luminaven com una estrella d'aquelles que tenia penjades a l'habitació.
Poc a poc s'endinsà en allò tan desconegut però atraient alhora. Allí madurà i es feu dona a la vegada que adquirir complexes. Primer era el nas, desprès la panxa, més tard les cuixes... fins que això l'abocà a una rutina de vòmits, plors i decepcions.
Els del seu voltant no ho veien, se la veia tan feliç, envoltada de luxúria i de poder; a més, aconseguia tot allò que es proposava fins que un dia caigué desmaiada i sense forces per afrontar el dur treball de seguir endavant. Arribat en aquest punt li tocava escollir: despertar de les fantasies fetes a mida per presumides adolescents terminals o deixar aquest meravellós món per endinsar-se amb la realitat.
Sortosament, elegí deixar el planeta irreal per tocar de peus a terra i combatre el dur camí de la vida.